Polítiques al servei del patrimoni o patrimoni al servei de la política?

Amb aquest títol volem iniciar un nou bloc de debat a Cafès de Patrimoni amb l’objectiu de parlar durant aquest trimestre sobre les polítiques patrimonials que les administracions públiques, i també altres agents particulars, estan desenvolupant en el nostre entorn. Aquest post actuarà com a introducció a la temàtica i us vol plantejar una sèrie de reflexions que volem compartir amb vosaltres.

Esperem que debatre, reflexionar i compartir idees al respecte de les polítiques patrimonials sigui del vostre interès i us convidem a participar aportant les vostres idees i escrits. Ja sabeu, podeu compartir els vostres pensaments per mitjà d’articles proposats al nostre blog o bé via twitter utilitzant #cafesdepatr.

born-centre-cultural_foto ElPais

L’administració pública és la garant del patrimoni cultural d’un país, un territori i una comunitat de ciutadans. Tant a nivell internacional com nacional existeixen normatives i lleis que serveixen per establir les polítiques patrimonials. És evident que l’aplicació d’aquestes normatives varien segons els territoris i la importància que la ciutadania atorga al fet patrimonial i cultural. De manera general i estandaritzada la legislació busca quatre elements: la protecció, la conservació, l’estudi i la divulgació. Tot i així, les aplicacions de la legislació no es fan de la mateixa manera a França, Alemanya, USA, Japó, Espanya o Catalunya. Només cal que profunditzem una mica i veurem diferències òbvies. Però aquest no és el debat…

A ningú se li escapa que estem en temps de crisi, retallades i de moltes contradiccions a l’entorn de les polítiques patrimonials. De fet, en aquests temps, hem pogut veure de tot: projectes que esdevenen eines d’identitat instrumentalitzada, propostes que varien els seus objectius inicials, canvis de directors i ubicacions, indecisions i marxes enrere, propostes museístiques inconnexes… Segur que si repasseu mentalment l’actualitat trobareu molts de casos.

Per exemple, des del nostre punt de vista, el valor bàsic de les polítiques patrimonials està en creure, per part dels promotors de les mateixes, en les potencialitats del patrimoni i sobretot en creure en la seva funció social. Creure o no creure, aquesta és la qüestió. Quins són els elements que al nostre entendre validen les polítiques patrimonials? Us en proposem uns quants…

Legitimització de les polítiques culturals: és necessària la identificació de la societat. Sense legitimització les polítiques no funcionen i poden ser considerades com un “caprici”. En aquest punt seguim el fil argumental d’Iñaki Arrieta (1), que ha definit el concepte “legitimització” de la següent manera: “Al diseñar políticas patrimoniales consideramos pertinente que los promotores se pregunten acerca de su grado de legitimidad social y que reflexionen también acerca de los mecanismos que deberían establecer para que la vinculación y la participación vayan aumentando a medida que las políticas se van desarrollando…”.

Ciutadania: els ciutadans són l’eix central de qualsevol política patrimonial. Si l’objectiu central de les polítiques és un altre, no funcionaran. La pregunta que tots ens hauríem de fer a l’iniciar el disseny d’aquest tipus de polítiques hauria de ser: Com beneficiaran aquestes accions als ciutadans de ”x” territori? Sobre quins àmbits de la societat s’actuarà?  (com a mínim caldria centrar-se en: social, cultural, educatiu i econòmic…).

Planificació: planificar és valorar, és coneixement, és l’estudi de les realitats, és tenir una visió global i transversal del territori i les seves potencialitats. Planificar significa fer un ús coherent dels recursos destinats a les accions que desenvolupen les polítiques patrimonials.

En resum, la base de les polítiques patrimonials no són els recursos, l’organització d’esdeveniments o la construcció de grans infrastructures. Proposaríem com a polítiques patrimonials correctes aquelles que tinguin la capacitat d’analitzar l’entorn, actuar en funció del coneixement adquirit i ser coherents amb la realitat del territori i els seus ciutadans.  Aquelles que tinguin com a eix bàsic de la seva acció la capacitat per generar beneficis a un conjunt majoritari de ciutadans.

Aquests són uns primers apunts, esperem que aquest text sigui del vostre interès i a partir d’aquí us hi animeu a participar i proposar!

Nota a peu:
(1). Arrieta rtizberea, Iñaki (ed): Legitimaciones sociales de las políticas patrimoniales y museísticas. Universidad de País Vasco. Bilbao 2011.

FOTO El País, 6 set. 2012

Anuncis

8 responses to “Polítiques al servei del patrimoni o patrimoni al servei de la política?

  1. Què vol dir coherència sinò un concepte subjectiu i antropològicament inexistent? Què és coherència sinò aplicar polítiques a partir de les ideologies i valors del partit que governa a l’administració corresponent? I es fa una valoració a partir de l’interès de partida del subjecte patrimonial o per altres raonaments que se’ns escapen? “Coherència eres tu”, that’s the question! 😉

    • Hola Teresa,

      Gràcies per la teva participació i aportació. Creiem que fas una pregunta molt interessant.
      Des del nostre punt de vista, la planificació en els projectes culturals ha de ser innerent. Tot i que es dóna en molts casos, amb els resultats que podem observar, no hauria de ser possible executar un projecte sense un estudi real previ que faci previsió, escenaris i estableixi planificacions en funció d’aquests.

      La planificació ha d’anar a càrrec dels promotors dels projectes, públics o privats. Si aquests no tenen els coneixements o recursos, hi ha molt bons professionals que poden assessorar. Si et refereixes a que algú validi la planificació… això ja és molt més complicat. Ara si un visat en arquitectura no garanteix bons edificis, imagina’t en cultura.

      La qüestió està en dissenyar projectes culturals reals i coherents (no fer volar coloms) amb l’entorn, el territori i els seus ciutadans, i els recursos. Però sobretot, cultura per cultura i no com a justifiació de res.

      De nou, moltes gràcies per participar!

  2. Realmente creemos que la ciudadanía otorga una gran importancia a la conservación de su patrimonio. Las políticas patrimoniales las legitiman las urnas. Es necesario esforzarse en hacer una pedagogía social que ponga en valor el patrimonio, su conservación y a los profesionales que se dedican a ello. De momento el cuidado por el patrimonio no da votos. Cambiemos entre todos esta tendencia.

    • Hola José Luis,

      Muchas gracias por tu aportación!

      Posiblemente, tal y como comentas, el patrimonio no da votos, pero la sensación es que el ámbito político solo se centra en el patrimonio cuando quiere justificar otra políticas. El patrimonio es utilizado por un comodín y ahí radica el problema.

      Como ciudadanos debemos ir un paso por delante. Si creemos en el patrimoni y en la cultura debemos exigir políticas patrimoniales y culturales estudiadas y coherentes con las realidades del entorno social y económico. La implicación ciudadana se basa en la participación e identificación con los proyectos. Trabajemos estos ámbitos y posiblemente cambiaremos tendencias.

      De nuevo, muchas gracias por tu participación!

  3. Retroenllaç: Patrimonio, política y ciudadanía | Raining Stones·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s