Valoració de la visita al jaciment de Sikarra de Prats de Rei

SIKARRA foto familia

(Sikarra, foto familia, encara en faltaven uns quants per arribar 😉 )

Benvolguts i benvolgudes,
El darrer trimestre hem estat parlant sobre diferents aspectes de les polítiques patrimonials, i també sobre els diferents agents que fan o participen d’aquestes polítiques, per aquest motiu, quan se’ns va presentar l’oportunitat de poder visitar una de les experiències més recents protagonitzada per la  societat civil movent-se pel seu patrimoni, no ens ho vam pensar dos cops:

El passat dissabte 21 de desembre vam visitar al jaciment arqueològic de Sikarra, a Prats de Rei. La troballa és d’una gran rellevància històrica i patrimonial i malgrat tot, la decisió inicial que havien pres les administracions havia estat reblir-lo i posposar la seva museïtzació per a més endavant, fet que va implicar la intervenció de diferents col.lectius socials de la zona per demanar l’activació immediata d’aquest jaciment defensant la seva rellevància i reivindicar la identitat territorial d’una demarcació històrica com és la segarrenca, sembla hi ha indicis que apunten que s’hagi descobert la ciutat íbera de Sikarra. La pressió social i mediàtica va ser tan intensa que al final, i des de fa poques setmanes, van aconseguir el compromís ferm de part d’un d’aquests organismes públics, la Diputació de Barcelona, per a procedir a condicionar l’espai i fer-lo visitable durant els propers mesos. Vam estar allà per veure el jaciment i escoltar de primera mà els protagonistes d’aquesta iniciativa, el museu Josep Castellà de Prats de Rei i les entitats civils Salvem Sikarra, Forum l’Espitllera i l’Associació cultural Sigarra.

Acabats d’arribar, vam fer un recorregut per Prats de Rei, una població que per les excavacions que s’han anat fent des dels anys 60, és rica en restes íberes i romanes. La primera sorpresa va ser veure el jaciment de Sikarra cobert, sols feia tres dies que s’havia procedit a instal.lar una coberta provisional per protegir el tram de muralla de 10 metres i el fossat de les incremències metereològiques, i ajudar a mantenir l’excel.lent estat de conservació en què es troba; el geotèxtil impedeix, de moment, veure la dimensió de la muralla i els seus extraordinaris carreus, però ens n’alegrem molt per tothom, calia fer-hi algun tipus d’intervenció ràpida. Tot seguit vam poder visitar el magatzem provisional amb restes de columnes romanes que omplien el fossat i que estaven ubicades a tocar de la torre romana que també hi ha al jaciment, i després, el museu Josep Castellà, un petit espai que acull aquesta col.lecció d’on treu el nom i les restes arqueològiques trobades al llarg de les excavacions, així com un racó -amb cinematògraf i tot- en homenatge al lloc que abans havia estat el cinema de la població. Tots vam destacar la museografia senzilla i austera però eficient i clara del recinte, així com també es va valorar molt els esforços, que de manera voluntària i per torns, realitzen els membres d’una entitat del poble per obrir els caps de setmana i mantenir viu aquest espai. I, per acabar i després de passar molt de fred, va venir el debat amb un bon cafè i galetes.

SIKARRA debat

El debat es va centrar bàsicament en el paper de la societat civil en la reivindicació d’un patrimoni, la seva importància, les actuacions de les administracions i dels professionals, els protocols vigents i com encabir els mecanismes per articular aquestes actuacions, tot de qüestions obertes, pendents i necessàries de les diferents maneres de fer polítiques:

Jaume Moya ens va presentar la Xarxa Sikarra, una xarxa d’entitats del territori que busquen establir sinèrgies entre els diferents municipis que conformaven la comarca històrica de Sikarra, compresa entre tres de les actuals demarcacions administratives. Ens va explicar el fonament dinamitzador social, econòmic i cultural de la xarxa per la posada en valor del territori i com el procés reivindicatiu que van liderar fent soroll mediàtic, social i polític va ser clau per arribar a la situació actual. Jordi Segura, en canvi, ens va parlar del paper del museu municipal en la preservació de les restes i com es van anant succeïnt les interlocucions amb les diferents administracions i agents implicats fins el moment d’ara.

Els assistents van interessar-se per saber més sobre la xarxa Sikarra, quines havien estat les seves actuacions, alguna de les quals havia arribat a l’autofinançament, i com havia seguit endavant sense el suport inicial de l’administració la qual es va sumar al projecte un cop aquest ja duia un recorregut de quasibé dos anys. També es va parlar del paper dels ens públics, que de moment, és el de preservar i es va apuntar que segurament caldria pensar de fer un nou requeriment legislatiu per a la preservació dels jaciments de gran rellevància, ja que, d’altra banda i en aquest cas, tot i l’acceptació del projecte museogràfic, encara no ha esdevingut una realitat complerta perquè no es tracta d’una obligació legislada. Algú va preguntar pel futur del jaciment, pel model de gestió i la seva posada en valor i des de xarxa Sikarra ens van comentar que no havien pensat en un model establert, que, de fet, tampoc creien que hi haguessin d’entrar, per tant es van plantejar si opcions com la cessió a l’administració, el voluntariat o l’autogestió serien una bona sortida per aquesta realitat. Tot plegat va portar a parlar sobre el patrimoni com a element identitari, els agents implicats, algun model com l’anglosaxó, la necessitat de fer autocrítica entre els professionals, sobre els museus comunitaris, sobre la necessitat de no haver d’arribar a reaccionar per pressió, sobre el poc debat ciutadà per protegir restes arqueològiques, sobre el fet de l’escassa organització de la societat civil per defensar el patrimoni -i sí, en canvi, molta tradició en altres àmbits com el medi ambient-, la bombolla que pot comportar el turisme dit cultural i molts d’altres temes que van quedar damunt la taula, potser per a futures trobades o debats amb la participació de tots vosaltres.

I per acabar, voldriem agrair la involucració de tots qui ens anéu acompanyant i feu crèixer el projecte Cafès, ara ens acomiadem per uns dies. Us desitgem gaudiu del patrimoni i #patrimonejant molt, tornarem amb la publicació nr. 1 i una nova proposta pel següent trimestre…. Bon nadal i molta xapa! 😉

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s