EL FINANÇAMENT DEL PATRIMONI, UNA QÜESTIÓ DE BENEFICIS?

carmemix_turisme per Cafes

Des d’avui encetem un altre nou bloc de debat per parlar al llarg d’aquest trimestre, una introducció signada per l’equip de Cafès que pretén exposar alguns arguments i conceptes sobre el tema plantejat i obrir la finestra a les vostres reflexions. Com molts ja sabeu, si voleu compartir les vostres opinions sobre el tema i els texts que anirem penjant, podeu fer-ho per mitjà de twitter i hashtag #cafesdepatr, comentaris als posts o proposant escrits vostres enviant-los a l’apartat de ‘contacta’ns’. Compartim opinió, debatem, consensuem i enriquim el panorama del patrimoni que tan ens és proper:

El finançament del patrimoni, una qüestió de beneficis? Des de fa uns anys estem immersos en una crisi internacional de proporcions imprecises i solucions poc clares. El nostre país, per la seva singularitat econòmica i social i escassa cultura política, ha estat un dels qui ha rebut els cops més forts, amb poca planificació estratègica en sectors punters a mig i llarg termini, on la majoria dels grups econòmics i polítics han estat responsables. I l’àmbit cultural n’ha quedat malparat, precisament perquè depenia en un alt percentatge d’ajuts públics, uns ajuts que procedien dels ingressos de l’administració, molts de fons europeus i d’impostos recaptats del sòl, un sector econòmic, l’immobiliari, que després de la bombolla ens ha dut a la devallada econòmica. A l’àmbit del patrimoni, si hi sumem l’actual manca d’ingressos de diner públic amb l’anterior etapa de febre constructora de grans equipaments i la poca estratègia público-administrativa, la destrossa en recursos humans, tècnics i materials ha estat espectacular.

Amb un panorama tan negre, el finançament del patrimoni s’ha vist del tot afectat, sense recursos públics, el patrimoni amb prou feines pot continuar tirant endavant, tampoc el sector ha tingut capacitat planificadora, ni ha sabut posat en pràctica l’autocrítica a temps, com tampoc l’administració ha sabut defensar el valor social i cultural del patrimoni preveient mesures de protecció davant la dimensió de la crisi.

I a partir d’aquí, quines són les actuals fonts per finançar el patrimoni? Potser degut a la lenta capacitat de reacció del sector, o per la pressió d’altres agents, s’han anant posant en marxa estratègies condicionades també per altres sectors: les administracions públiques estan implementant cada cop amb més intensitat plans marc i estratègics basats en l’explotació turística d’aquests espais, sobretot a la capital, fomentant campanyes internacionals sobre la riquesa del territori i sobre allò que Catalunya pot oferir en patrimoni natural, arquitectònic, artístic o cultural. S’ha prioritzat el visitant extern (amb una suposada superior capacitat econòmica) i se l’ha convertit en el públic objectiu de les polítiques públiques a l’hora de recaptar ingressos, és a dir, el turisme com a eix estratègic prioritari de les polítiques culturals del patrimoni. I els grans espais museístics – degut segurament a raons de força major, per la pèrdua important de capital públic i per la manca d’una llei de mecenatge com calia -, s’hi han afegit al carro: polítiques de preus bizarres, lloguer d’espais públics (alguns de polèmics, com el cas Mnac), residències de companyies artístiques estrangeres i creació d’una extensió de l’Hermitage a Barcelona per a fomentar el turisme rus, merxandatge a dojo, la projecció d’un gran espai museístic com la façana de la muntanya de Montjuic, els plans de turisme de districte dels barris de Barcelona, el tancament d’espais públics amb accés restringit i estratègies de màrqueting ciutadanà com al Parc Güell, aeroports de ponent pel gaudiment turístic d’espais naturals, mentre que, a d’altres parts del territori, desamparats per tanta centralitat, s’han anat buscant fòrmules potser menys lluents i amb la participació de diferents agents públics i privats per potenciar la riquesa del territori i fomentar un turisme més sostenible i de mig termini.

I mentre tot això passa, es ‘desarma’ el ciutadà local en nom d’un suposat benefici col.lectiu, benefici que encara cal saber si representa un guany social o beneficia determinats sectors, tornant-se a repetir el fenòmen de l’eliminació dels referents identitaris de les persones i propiciant encara més desafecció ciutadana.

Mentre a un privat de moment li surt millor crear la seva pròpia fundació que ajudar a les institucions museístiques existents i propiciant una certa competència deslleial, els museus no deixen de cercar altres fòrmules de finançament, com el micromecenatge, fins llavors eina més pròpia de la societat civil, per adquirir o rehabilitar obres i tirar endavant projectes aturats, o mitjançant la venda d’obra artística d’alt valor patrimonial, o exposant peces dels seus fons per estalviar en produccions externes. I amb tot, encara queda terreny per explorar, amb d’altres sistemes, com per exemple es fa a Gran Bretanya amb la loteria nacional, que serveix per cobrir part del finançament públic de l’art, o aplicant d’una vegada el famós 1% cultural, el decret 175/1994. Mentrestant, l’administració el que fa és afavorir la combinació de capital públic i privat, de moment sense marcar protocols, sense posar límits i sense sentit estratègic, i obviant que el patrimoni és de la societat i del territori… Solucions a curt termini, problemes a mig camí.

I fins on arriben aquestes línies vermelles? És el finançament del patrimoni una qüestió de beneficis? I com cal que faci l’administració davant aquest benefici l’origen del qual es perd en la immensitat de la incertesa? I què cal que facin els espais patrimonials per consensuar la seva missió social i alhora tirar endavant?

Us llencem el repte de pensar-hi, a partir d’aquí, qualsevol opinió serà ben rebuda, gràcies!

(foto: Turó de la Rovira, Barcelona, a la bateria antiaèrea by carmemix)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s