El finançament del patrimoni: ‘Els Plans de Turisme de Districte a Barcelona. Turisme i patrimoni?’, de Marta Sánchez

Josep Corcel13_Nenagamba Sants
(foto: Sants, Josep Corcel’13)

Barcelona, en les últimes dècades, ha vist com el seu turisme s’incrementava de la mateixa forma que ho feia la crítica i el descontent dels veïns dels barris involucrats. Zones amb una alta activitat turística que no ha fet més que congestionar espais urbans i monuments de la ciutat. En aquest context, i per tal de desenvolupar una alternativa de suposada millora, l’Ajuntament de Barcelona ha proposat, dins el marc del Pla d’Actuació 2012-2015, impulsar nous atractius urbans que generin centralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat.

Paral∙lelament, el programa Barcelona Creixement també ha presentat una sèrie de mesures relacionades amb el turisme com a font potencial d’increment econòmic. Les seves línies d’actuació reforcen l’interès per crear i implementar els anomenats Plans Turístics de Districte. Un nou mecanisme de gestió que promet ser la solució per millorar la pròpia activitat turística i de tot el que esdevé al seu voltant.

Avaluar, repensar i crear nous mecanismes de gestió del turisme pot arribar a ser una alternativa positiva pel desenvolupament econòmic, cultural i social a la ciutat de Barcelona. El problema recau en la intenció real que es trobi darrera d’aquests.

Com pot ser que els Plans de Turisme per districte estiguin promoguts pel programa Barcelona Creixement? I els agents que s’encarreguen d’aquests grups de treball estiguin formats en la seva majoria per entitats econòmiques? On entra el patrimoni com a objectiu principal de difusió en aquests termes?

Lluís García Petit, parlant de la consideració del patrimoni com recurs econòmic afirma el següent: “Aquest discurs, que indirectament també està relacionat amb el concepte de “turisme cultural”, pot tenir certa lògica i coherència des del punt de vista econòmic, però renuncia al que podria ser un discurs més social del patrimoni.”[1]

Aquest context és el que pot esdevenir a Sants, barri de Barcelona situat al districte Sants-Montjuïc. Ric en patrimoni històric i arquitectònic. Poc conegut pels seus veïns i poc valorat per la regidoria competent.

Sants, des de fa un any, es troba immers en l’elaboració del Pla Turístic del seu districte. En una de les fases d’elaboració d’aquest pla, es va difondre un document que el govern municipal va enviar a les entitats implicades en el procés. El contingut d’aquest, reflexa la pretensió de donar a conèixer la cultura, el patrimoni, l’esport i el comerç a través de diferents mecanismes de difusió, senyalització i itineraris. Una sèrie de mesures i criteris que han permès pre-dissenyar un primer mapa d’elements d’interès turístic a tot el districte. Un document gràfic que, poc sorprenentment, posa més èmfasi als equipaments esportius i culturals, entitats museístiques i monuments ubicats, primordialment, a la muntanya de Montjuïc. El patrimoni arquitectònic, històric, i altres elements patrimonials susceptibles de ser difosos a Sants i altres barris, queden, un altre cop, al marge.

Una part dels veïns de Sants-Hostafrancs hem vist com part del nostre patrimoni ha estat enderrocat. A principis del 2013, van ser destruïdes dues cases que per motius històrics, artístics i  socials no haurien d’haver desaparegut. En aquell mateix trimestre, el regidor del districte va anunciar les claus dels Plans de Turisme i, des d’algunes entitats, es va veure la oportunitat de poder defensar el nostre patrimoni, donar-li valor i fer-lo créixer. El ciutadà no ha de conviure amb el turisme, ha de poder formar part, junt amb altres agents, de la gestió del seu turisme per poder mantenir una garantia. Tot i així, la realitat sembla que està adquirint un camí diferent.

Si es continua enfocant el turisme cultural amb termes d’oferta i demanda s’acabarà afirmant el següent: “sense negoci no hi ha patrimoni” i, en conseqüència, acabarem banalitzant les bases per les quals ha estat construït el patrimoni com element social, educatiu i identitari. Però sobretot, tornarem en el mateix problema d’origen, un turisme cultural tan depenent del visitant temporal que acaba relegant els interessos dels ciutadà local de cada Districte.

Marta Sánchez Natera
Llicenciada en Belles Arts, en Conservació-Restauració.
Actualment cursant el Màster de Gestió de Patrimoni Cultural i participant amb entitats socials en la defensa del patrimoni arquitectònic al barri de Sants.
@nenagamba

 

[1] García Petit, Lluís. Sobre la relació entre turisme, patrimoni i ciutadania  [en línia]. Barcelona: Revista bibliogràfica de geografia i ciencias sociales  [Consulta: 10 febrer 2013]

Anuncis

2 responses to “El finançament del patrimoni: ‘Els Plans de Turisme de Districte a Barcelona. Turisme i patrimoni?’, de Marta Sánchez

  1. Bon dia,

    Us voldria comentar que el nostre sector -Conservadors-restauradors de bns culturals – est molt interessat en els debats que imulseu, per aix els voldria demanar si podrien enviar aquests emails tamb a l’associaci professional CRAC ( Conservadors-restauradors Associats de Catalunya).

    Moltes grcies per abanat!

    Una salutaci, Marta Golobardes Subirana Conservadora-restauradora Tresorera de CRAC

    El dia dimarts, 11 febrer de 2014, “Cafs de patrimoni” va escriure: > cafesdepatrimoni posted: “(foto: Sants, Josep Corcel’13)Barcelona, en les ltimes dcades, ha vist com el seu turisme s’incrementava de la mateixa forma que ho feia la crtica i el descontent dels vens dels barris involucrats. Zones amb una alta activitat turstica que no ha fet ” >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s