El finançament del patrimoni: ‘El paper del microfinançament en l’àmbit del patrimoni’, per Vàngelis Villar

Animetes a l'Ateneu Barceloní

Animetes a l’Ateneu Barceloní

En els darrers mesos hem vist diverses propostes de crowdfunding orientades a la recuperació d’elements patrimonials, com és el cas de la restauració de les pintures gòtiques de la capella de Sant Miquel, al Monestir de Pedralbes de Barcelona, o la campanya per recuperar la màquina de vapor “Mataró”. Independentment de tots els inconvenients conceptuals que pugui suscitar, ens podem preguntar: és aquest el futur del finançament del patrimoni?

Fa uns mesos, vaig tenir la sort de poder xerrar amb Joan Sala, soci cofundador de Verkami, la coneguda plataforma catalana de crowdfunding, en el marc d’una entrevista. A la conversa ja apuntava que una plataforma d’aquest tipus era una via de donar a conèixer un projecte a una comunitat que per un sentiment de participació, hi posava una aportació puntual per a la seva realització. D’això crec que en podem extreure diverses conclusions.

En primer lloc, tot i que determinats projectes de recuperació del patrimoni tenen un abast econòmic important (31.000 euros), el més habitual són costos més modestos. Les seves funcions van orientades a la difusió i a l’obtenció de petites aportacions, no al finançament de projectes de manera massiva i com a única via d’obtenció dels diners necessaris per tirar-lo endavant.

En segon lloc que una plataforma d’aquestes característiques requereix d’una comunitat fidel que se senti identificada amb el projecte que es disposa a finançar. Què implica això? Que el projecte hagi de ser prou engrescador com per sumar una gran quantitat de micromecenes, o que es disposa d’una comunitat molt fidel ja establerta, prou gran que reporti els diners necessaris.

En altres paraules, les plataformes de crowdfunding poden generar finançament, sempre i quant altres elements que a simple vista poden semblar aliens, estiguin molt ben treballats: comunicació, fidelització, coherència, relació, etcètera, per tal de tenir una comunitat disposada a finançar el projecte.

Crec que el crowdfunding no es troba en cap dels dos extrems mencionats al principi de l’article. És una eina més. Una eina que pot aportar finançament però que principalment pretén comunicar. I, per tant, no té capacitat per ser l’opció de futur per al finançament del patrimoni. I vosaltres, què en penseu?

Vàngelis Villar
Biòleg i dinamitzador del patrimoni.
@vangelisvillar

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s