El finançament del patrimoni: ‘Per a què recaptar?’, de Ramon López Vericat

FINANCAMENTescalinata parc guell_rapomon
Escalinata del Parc Güell

Font: Wikimedia Commons Autor: Rapomon

El castell de Montjuïc s’afegeix a la cada cop més llarga llista d’espais culturals amb accés de pagament a la ciutat de Barcelona. Segons l’Ajuntament, la implantació d’aquesta nova taxa respon a la necessitat d’obtenir finançament per millorar l’espai i la seva programació. L’anunci sobtat d’aquesta nova mesura ha tret a la llum que 9 de cada 10 visitants del castell són turistes. Allunyarà, encara més, aquesta nova mesura els barcelonins del castell? Recaptar té un preu, estan les administracions disposades a pagar-lo?

La recerca de liquiditat per part de les administracions a través de l’explotació del patrimoni cultural no és pas una novetat, i presenta avantatges i inconvenients. Ajuntaments, Diputacions i Generalitat han defensat que, davant la pujada sostinguda de visitants i el conseqüent augment dels costos de manteniment, cal repercutir una part d’aquesta despesa sobre aquelles persones que fan ús d’un equipament cultural o visiten el patrimoni del nostre país. Gran part d’aquest augment de visitants es deu a l’increment del nombre de turistes, un turisme que contribueix decisivament a l’economia catalana, però que en determinades zones està apunt d’assolir el màxim de la seva capacitat d’absorció.

En determinats espais el binomi format pel predomini de visitants forans i la voluntat recaptatòria de les administracions foragiten els visitants locals. L’allunyament del ciutadà de molts espais degut a la massificació turística no és un fet nou, però no per això cal conformar-se i deixar-ho com un mal menor enfront dels beneficis econòmics. Un allunyament que en molts casos es veu potenciat per la instauració del pagament d’accés sense donar un valor afegit a la visita, fet només en pro de l’equilibri pressupostari.

Val la pena instaurar taxes per accedir al patrimoni? Per mi, la gran pregunta és: recaptar per a què? Si el pagament d’una entrada dóna accés a un element patrimonial amb un bon projecte didàctic i contribueix al creixement personal dels ciutadans, no hi ha cap mena de dubte que aquest l’acceptaran de bon grat. Si pel contrari només prima l’afany recaptatori, la ciutadania s’allunyarà cada cop més del seu llegat patrimonial, el qual acabarà convertit, per a la immensa majoria, en una simple parada del bus turístic.

Ramon López i Vericat
Llicenciat en Història i Màster de Formació del Professorat de Secundària en Ciències Socials.
@ramonlvericat

Anuncis

One response to “El finançament del patrimoni: ‘Per a què recaptar?’, de Ramon López Vericat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s