El finançament del patrimoni: ‘L’alternativa al finançament públic del patrimoni, una qüestió de transparència i responsabilitat’, de Teresa Soldevila

Colom_El Periodico

Foto: Colom, Ferran Nadeu_El Periodico

Ens agradi o no, hem d’assumir que l’administració pública ha deixat de responsabilitzar-se del finançament del patrimoni. I si en un futur se supera aquesta crisi amb la qual es justifiquen les retallades, no hi haurà un retorn cap a la situació anterior. L’aportació de recursos públics a la cultura ja no serà igual, per la qual cosa és i serà necessari trobar altres vies de finançament.

Enfront aquesta realitat s’està plantejant un canvi de paradigma en el finançament del patrimoni. Quin serà, a parer meu, la responsabilitat de l’administració pública en el tema patrimonial? Òbviament la cultura i el patrimoni és un dret de tots els ciutadans. Els polítics que representen als ciutadans, així com l’administració pública han de vetllar per la seva conservació i no permetre cap actuació que posi en perill la seva preservació, encara que sigui a costa de no permetre “negocis” que creen llocs de treball, una justificació molt usada avui dia. També han de ser responsables de penalitzar qualsevol acció que suposi la destrucció o desaparició del nostre patrimoni. Facilitar l’accés a la cultura a persones a l’atur, estudiants, mestres i col·lectius amb risc d’exclusió social, ha de ser una altra de les obligacions de l’administració pública inqüestionable.

Amb un nou paradigma en què cal buscar noves vies, una de les principals sortides per a moltes institucions i entitats culturals és a través del finançament privat. Ens hi haurem d’acostumar. A través de múltiples fórmules: cessió d’espais per a esdeveniments privats, patrocinis amb campanyes publicitàries, lloguer d’espais per a filmacions, cobrament de taxes i ingressos per entrades, micromecenatge, organitzar grans i espectaculars esdeveniments amb la finalitat de recaptar fons i altres estratègies que de ben segur sorgiran. Aquesta opció, al meu entendre, és del tot vàl.lida sempre i quan s’actuï amb transparència, comunicant a la societat i d’una manera oberta i accessible quant s’ha ingressat i la destinació d’aquests ingressos. La responsabilitat i la rendició de comptes ha de ser la premissa en aquestes decisions.

Hi ha dos casos ben polèmics que voldria remarcar. El primer, quan l’Ajuntament de Barcelona va acceptar la campanya publicitària de la casa Nike tot cobrint el monument de Colom amb la samarreta del Barça. L’argument amb què es va justificar fou que amb el recaptat es finançarien projectes socials del barri del Raval. En cap cas es va explicar quins serien els criteris per seleccionar els projectes o entitats beneficiades i, una vegada feta l’acció, mai s’ha explicat on han anat a parar els fons obtinguts. Per a mi, és un clar exemple d’una mala pràctica, d’actuació no transparent que no legitima l’opció. L’altre cas, el qüestionat lloguer del MNAC per a un esdeveniment privat. L’endemà del lloguer, els seus responsables van explicar als mitjans i també pel web per què s’havia llogat l’espai, quins beneficis havia aportat a la institució i en què s’invertirien; a més, per compensar la decisió de tancar, el diumenge l’entrada fou gratuïta, augmentant considerablement el nombre de visitants respecte altres diumenges. En aquest cas, transparència informativa i rendició de comptes, una opció que legitima la decisió.

Teresa Soldevila
Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Direcció i Gestió d’Institucions, Empreses i Plataformes Culturals per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment treballa al Museu Marítim de Barcelona com a responsable de l’Àrea de Responsabilitat Social
@tsoldevila

Advertisements

7 responses to “El finançament del patrimoni: ‘L’alternativa al finançament públic del patrimoni, una qüestió de transparència i responsabilitat’, de Teresa Soldevila

  1. Precissament en aquest moments les grans multinacionals estan reconduït les seves polítiques de RSC cap a terrenys de la creació de valors compartits de marca. El patrimoni y la cultura comencen a ser conceptes interessants per a invertir però tenen una cosa clara el que no volen és donar caritat ens al contrari busquen compartir amb els gestors de patrimoni, la seva marca i els propis clients experiències positives. L’Administració ha de saber com ha de seguir amb el manteniment i la gestió. És un bon moment per crear noves estratègies amb experiències emocionants.

    • Hola Joaquím, comparteixo les teves opinions. I és en el fet de compartir i amb complicitat, on poden sortir experiències que poden dinamitzar el patrimoni i generar riquesa gràcies aquesta aliança. I l’administració pública ha de permetre aquestes fòrmules i facilitar-ne la gestió. Moltes gràcies per compartir el teu punt de vista

  2. Molt d’acord amb les teves reflexions. Molt. Tanmateix, en el segon cas que et permet il.lustrar el post, molt em temo que no va anar així. Es va mantenir el silenci fins que la situació era ja insostenible. I quan es va decidir parlar no va en els canals on més es parlava del tema i ja era tard, molt tard. És a dir, des del punt de vista d’una crisi comunicativa, la gestió va ser nefasta.

  3. Per cert, la ‘compensació’ per tancar el dissabte 5 de desembre va ser obrir portes el divendres 4 i el diumenge 6.
    La nota de premsa, a l’incloure una graella amb dades comparatives entre l’afluència de visitants l’any 2012 i 2013, em va semblar i em sembla de mal gust. A banda de no dir clarament i de forma oberta la raó concreta del tancament.
    Per tant, jo diria que no és precisament un cas de transparència comunicativa i rendició de comptes. Més aviat tot el contrari.
    De fet, jo el faig servir com a estudi de cas de com no s’ha de gestionar una crisi comunicativa.

    • Hola Santos M., no sé exactament els tempus de reacció. Però el dia 10 de desembre, els diaris informàven del tema, és a dir, 2 dies després, 1 solament de laborable. Segur que es podia haver fet millor, però el fet és que es publica nota de premsa a la web, que encara es pot consultar, amb les dades. Insisteixo que es podia haver fet millor, però almenys es va informar, cosa molt poc habitual i ja és un gran pas endavant. En canvi el cas de l’Ajuntament, en cap moment ha donat explicacions … . T’agraeixo molt les teves aportacions
      ,

      • Sobre el cas de la samarreta no diré res més que el ja dius: tot plegat va ser lamentable. De fet tenim un cas de més actualitat, jo diria que pitjor: la Pedrera.
        Sobre el famós casament, et seré sincer: penso fermament que hem de ser molt exigents amb el nostre museu de referència.
        Les xarxes socials van començar a parlar del tema abans del dissabte. Abans del propi casament!
        Tot, absolutament tot el que es va fer en el terreny de les RP va ser reactiu.
        Sobre el tema concret de la nota de premsa, és un autèntic poema.
        I que volen esborrar una acció que el mateix Pepe Serra va reconèixer com a negativa, és fàcil de comprovar: només cal mirar la sala de premsa del nou web: ‘desaparecida en combate’.
        Teresa, mil gràcies per la teva resposta i disculpes, però has tocat un tema que em preocupa molt i molt.

  4. Hola de nou Santos M., no cal demanar disculpes, tot el contrari. Tenir diferents punts de vista d’un mateix tema és molt positiu, i enriqueix el debat. O sigui que moltes gràcies per parlar-ne i que hagis contraposat el teu punt de vista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s