El finançament del patrimoni: ‘El finançament de la recerca en patrimoni’, d’Oriol Vicente

Halula_Pepo Subiranes
Halula by Pepo Subiranes

En els darrers anys la inversió en recerca s’ha vist enormement reduïda en el conjunt de l’Estat Espanyol, una decisió política del tot incomprensible que grava el futur de la nostre societat. Els recursos destinats a la recerca passen per desenvolupar projectes d’ I+D, formar  investigadors, desenvolupar estructures de recerca eficients i invertir en infraestructures, de tal manera que incrementem les nostres capacitats i la competitivitat en la recerca.

Pel que fa a la recerca en l’àmbit del Patrimoni Cultural, les oportunitats de finançament també s’han vist greument reduïdes. Molts equips han renunciat a part de la seva tasca investigadora com a conseqüència de la manca de recursos, tant humans com econòmics. Aquesta situació ha provocat un gir en les estratègies de finançament per part dels centres, que aposten ara d’una manera clara vers Europa.

A finals del 2013 es va posar en marxa el nou programa de finançament per a la recerca de la Unió Europea anomenat Horitzó 2020 que marcarà les línies de la investigació dels propers sis anys. En el programa de treball 2014/2015, s’ha fet palès que el Patrimoni Cultural tindrà un pes important en les convocatòries i que es finançaran propostes orientades a desenvolupar projectes d’excel.lència amb un elevat grau d’impacte social i econòmic. Aquests projectes hauran a més d’afavorir la recerca, proposar noves polítiques de gestió i millorar i explorar noves vies de desenvolupament a través del Patrimoni Cultural.

En aquest sentit les universitats i centres de recerca catalans han de jugar un paper fort, ja que el finançament d’aquest tipus de projectes serà cabdal, en molts casos,  per sobreviure a aquest moment incert i aconseguir recursos que reverteixin en el territori. Un territori on s’impliquin totes les institucions relacionades amb el Patrimoni Cultural. És necessari, doncs, que administracions, centres de recerca, instituts, universitats i societat treballin conjuntament en aquest sentit, en forma de clúster, alineant capacitats i aprofitant sinergies.

En aquest sentit des de la UAB s’ha impulsat la creació d’una xarxa de serveis cientificotècnic, instituts, centres i grups de recerca relacionats amb tots els àmbits del Patrimoni Cultural: la CORE en Patrimoni (Comunitat Orientada al Repte Estratègic del Patrimoni Cultural). Aquest agregat aporta innovació des de l’expertesa i solucions en tot el cicle del patrimoni, tant en els aspectes de la seva conservació, restauració, interpretació i difusió, així com en la proposta de nous models, integrats i sostenibles, de la seva gestió i explotació econòmica i social. Només amb el treball conjunt amb d’altres agents podrem superar aquesta situació i posar el Patrimoni en el lloc que li pertoca com a eina d’identitat, cohesió social i catalitzador d’un futur sostenible.

Oriol Vicente
A
rqueòleg llicenciat en Història. Participa en projectes de recerca internacionals des de fa més de quinze anys. Actualment treballa a la Unitat de Desenvolupament Estratègic del Vicerectorat de Recerca de la UAB dins l’àmbit del Patrimoni Cultural.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s