Valoració de la visita al Museu de les Mines de Cercs i Museu del Ciment Asland al Berguedà

Financament_Cercs1
Al llarg d’aquest últim trimestre hem estat parlant sobre un dels aspectes fonamentals del patrimoni: el seu finançament en aquest període d’intensa crisi econòmica, les fórmules i estratègies que s’hi estan aplicant, les alternatives i les conseqüències que aquestes mesures estan tenint en el dia a dia del territori, dels seus ciutadans i en el mateix patrimoni com a element cultural de la nostra societat.

Fa uns dies vam tancar aquest bloc amb una visita que vam realitzar a dos dels espais més emblemàtics de patrimoni industrial que podem trobar a casa nostra, aquest cop al Berguedà, al Museu de les Mines de Cercs i al Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug. Ambdós centres estan ubicats en entorns naturals extraordinaris i ambdós representants d’allò que un dia va ser el motor industrial de Catalunya, amb les mines de carbó i la pedra convertida en ciment. Uns focus d’innovació tecnològica i d’enginyeria que, en definitiva, van capgirar aquell territori en tots els seus aspectes socioeconòmics.

Vam estrenar el matí visitant primer el Museu de les Mines de Cercs, a la colònia de Sant Corneli: allí vam gaudir del seu espai pròpiament museogràfic, un espai que havia estat l’antiga escola de les monges i que ara és un espai dividit en dues zones, la part tècnica on s’explica el procés d’extracció del carbó així com de l’evolució de les eines que s’havien utilitzat al llarg dels anys, i una part social on s’exposaven imatges i meravelloses peces originals de la vida a l’escola, el dispensari, les tradicions, les dures condicions de vida i les consegüents agitacions socials que les reivindicacions, els anys i l’evolució històrica va portar a aquella aïllada zona. Després, visitaríem un apartament original d’un dels capatassos a tocar de la mina. De la zona museològica vam passar a la zona industrial, a l’entranya de la muntanya entrant a la mina i fent un recorregut de 450 metres, una mina la qual disposa d’alguns dels més de 500 km de galeries que hi ha al Berguedà, i de les dimensions, estat, condicions de treball de les quals ens en vam poder fer una bona idea. Per acabar, vam donar un cop d’ull ràpid als seus magatzems i rendits vam claudicar amb un bon cafè al voltant d’una taula. I vam arribar al moment del debat.

Durant el debat el Museu de les mines de Cercs i Museu del Ciment, amb l’Alba Boixader, directora a Cercs, l’Anna Garcia, comunicació del Museu del Ciment i Ivan Sánchez també de Cercs i coordinador de visites, van poder parlar de la seva experiència, de la gestió d’aquests espais, de les seves realitats, sobre la seva integració a la xarxa del sistema territorial del Mnactec, la XLM, la participació d’uns a la Xarxa de museus locals de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Turisme industrial, el finançament, la interacció amb organismes públics varis, els agents privats, els seus resultats i les expectatives, tot plegat una introducció que ens va permetre fer-nos cinc cèntims de la gestió quotidiana a peu de territori i de les dificultats, inconvenients, satisfaccions i limitacions d’una feina de la qual vam respirar la passió i convenciment d’uns equips humans que creuen en els seus projectes malgrat tot.

Ens van parlar dels diferents òrgans competents dels quals depenen, de les poques connexions viàries que els dificulta l’arribada de visitants, de la dinamització conjunta que realitzen amb les diferents xarxes i agents privats per a oferir packs de visita atractius combinant amb altres activitats turístiques, de l’adaptació d’horaris per fer front a períodes d’escassa afluència i pocs recursos, de les reduccions pressupostàries pròpies, municipals i de les xarxes a les quals estan adherits, de polítiques de preus, de dinamització didàctica i oferta educativa per atraure el públic escolar, dels intercanvis proposats amb possibles patrocinadors privats, de l’absurditat de resoldre problema de senyalística de la qual molts turistes es queixen i que els facilitaria la seva localització (pensem que estan en indrets un pèl aïllats enmig de la muntanya, a cotes altes), dels esforços per aconseguir l’ecoetiqueta i premi Feder, esdevenint Cercs el primer museu a Catalunya amb aquest distintiu, de dependre també del Fons Miner perquè i malgrat tot encara és/són un espai industrial i cal mantenir determinades condicions de seguretat, del ric patrimoni paleontològic que els envolta, etc. Un debat que sovint, repetim, se’ns queda curt, les ganes de saber i intercanviar opinions és gran!

Financament_Cercs

A la tarda ens esperaven a Castellar de N’Hug, al Museu del Ciment i antiga fàbrica Asland. Allí vam recórrer l’espectacular i immers espai industrial que s’allarga esglaonat per la falda de la muntanya. Un conjunt que, malgrat haver estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i ser propietat de la Generalitat de Catalunya, tan sols té assegurat arquitectònicament i sense perill d’esfondrament un 10% del seu total i que és la zona visitable. Allí vam saber com enmig del no-res, uns empresaris de principis del s. XX amb visió,  van construir la xarxa viària i transformar la realitat socioeconòmica d’una comarca, amb tecnologia puntera i enginyeria importada i crear un nou producte, el ciment Asland, més resistent i impermeable que va permetre fer un pas de gegant en les tècniques constructives de l’època, com també un dels mecenes, Eusebi Güell, va fer esforç i fortuna, com es va apostar per un disseny modernista lleuger, de volta catalana i estructures de ferro forjat i adequar-se a la toponímia de la zona, o com el què hi ha ara encara transmet l’esplendor de llavors, malgrat el deteriorament que ja pateix i que requereix d’intervenció urgent si no es vol perdre un dels indrets de patrimoni industrial més espectaculars del país.

Una visita intensa a indrets gratament especials. Caldrà tornar.
Amb aquesta trobada, tanquem aquest bloc temàtic i fins al proper, en pocs dies penjarem la publicació que resumeix aquestes setmanes dedicades a parlar sobre el finançament del patrimoni.

Un cop més, gràcies a t@ts els qui hi vau ser i als amfitrions que hi van posar ganes, entusiasme i esforç i a tothom que participeu, escriviu i ens aneu seguint… Salut i fins ben aviat!

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s