Patrimoni immaterial, patrimoni efímer?

castells_DavidOliete
Castells, per David Oliete

De manera habitual ens referim al patrimoni com a restes del passat que ens han estat llegades pels nostres avantpassats i que considerem que hem de conservar per als nostres descendents. Aquesta referència tradicional al patrimoni material, i específicament de caràcter històric, ens circumscriu a un seguit d’elements determinats i ens tanca a considerar altres tipus d’elements que, poc a poc, han anat accedint a la nostra consideració de patrimoni i que han anat modificant la concepció tradicional, més tancada, cap a concepcions més obertes on se’ns permet tractar altres temes que ens són propers com poden ser la sostenibilitat ambiental o la vàlua de la nostra història i tradició més recents.

Patrimoni immaterial

El patrimoni immaterial és un dels elements de recent adaptació al ventall d’elements patrimonials. La seva inclusió i regulació en texts legals es remunta a la primera dècada del present segle tot i que en podem resseguir referències fins als anys 90 del segle passat. Però què és el patrimoni immaterial? Podem considerar com a tal les pràctiques i expressions vives que han estat heretades dels nostres avantpassats però que encara perduren en una comunitat. És doncs un tipus de patrimoni de forta vinculació amb elements com la memòria, la identitat, la diversitat, etcètera.

Diferents estaments han treballat en la descripció de què podem entendre per patrimoni. Des de UNESCO, al Ministeri de Cultura o la mateixa legislació catalana delimita i expressa què s’entén legalment per patrimoni immaterial i, per tant, què hem de procurar conservar de manera comunitària.

UNESCO defineix al seu article 2 del Text de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de l’any 2003:

Artículo 2. Definiciones:

1.

Se entiende por “patrimonio cultural inmaterial” los usos, representaciones, expresiones, conocimientos y técnicas -junto con los instrumentos, objetos, artefactos y espacios culturales que les son inherentes- que las comunidades, los grupos y en algunos casos los individuos reconozcan como parte integrante de su patrimonio cultural. Este patrimonio cultural inmaterial, que se transmite de generación en generación, es recreado constantemente por las comunidades y grupos en función de su entorno, su interacción con la naturaleza y su historia, infundiéndoles un sentimiento de identidad y continuidad y contribuyendo así a promover el respeto de la diversidad cultural y la creatividad humana. A los efectos de la presente Convención, se tendrá en cuenta únicamente el patrimonio cultural inmaterial que sea compatible con los instrumentos internacionales de derechos humanos existentes y con los imperativos de respeto mutuo entre comunidades, grupos e individuos y de desarrollo sostenible.

2.

El “patrimonio cultural inmaterial”, según se define en el párrafo 1 supra, se manifiesta en particular en los ámbitos siguientes:
a) tradiciones y expresiones orales, incluido el idioma como vehículo del patrimonio cultural inmaterial;
b) artes del espectáculo;
c) usos sociales, rituales y actos festivos;
d) conocimientos y usos relacionados con la naturaleza y el universo;
e) técnicas artesanales tradicionales.

Des de Cafès de Patrimoni volem proposar una mirada curiosa entorn del patrimoni immaterial. Què inclouríeu en aquesta recent categorització del patrimoni? Us sembla un àmbit suficientment acotat? I els criteris suficientment definits? Si és la comunitat el principal actiu d’aquest patrimoni, aleshores potser podríem parlar del patrimoni més social? Quina opinió en teniu?

Anuncis

2 responses to “Patrimoni immaterial, patrimoni efímer?

  1. Us felicito per entrar a tocar aquest tema. Fa anys que faig el seguiment de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Vull destacar que la definició que reprodueixes és l’única que existeix (que jo sàpiga) i que el concepte de patrimoni cultural immaterial neix amb aquesta convenció. Ho dic per dues raons. La primera és que molta gent parla del “patrimoni cultural immaterial” com si fos una suma de termes a la qual es pot donar el sentit que un vulgui i no com un terme amb un sentit molt definit, que no exclou altres conceptes propers que es poden continuar utilitzant (patrimoni etnològic, cultura popular, etc.), però que tenen altres sentits. La segona és que el concepte i la definició són el fruit d’un ampli consens internacional i d’un llarg debat on han participat polítics, tècnics, científics, entitats, etc. Per tant, crec que hauríem de centrar les nostres energies a veure com podem aprofitar aquest nou instrument internacional per a salvaguardar tota una part de la nostra cultura (i de totes les cultures del món) que corre el risc de desaparèixer.

    • Moltes gràcies per la teva apreciació, Lluís, interessant remarcar-ho.
      Si t’hi animes a oferir-nos la teva opinió en un text més extens, estarem encantats de publicar-ho.
      El nostre mail és cafesdepatrimoni@gmail.com
      Salut i gràcies!
      Equip Cafès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s