Valoració de la visita al Museu de la Pesca i l’Espai del Peix

2014-07-12 12.01.39-1

Aquest trimestre, des de Cafès de Patrimoni hem centrat el debat del nostre blog en el patrimoni immaterial, un concepte relativament nou que ha permès ampliar la consideració sobre què és patrimoni a un seguit de manifestacions culturals que fins fa poc n’estaven excloses o no eren prou tingudes en compte precisament perquè no tenien una realitat física concreta, limitada i permanent.

La concreció de la idea de patrimoni immaterial, estretament vinculada a la identitat comunitària, no ha estat exempta de debat i de certa polèmica sobre el seu caràcter subjectiu o sobre els seus límits.  Però, com ha explicat Lluís Garcia Petit, el mateix concepte de patrimoni ja és, en bona part, subjectiu. I com han fet notar Dani Gutiérrez i Santi Lopera, si abandonem els prejudicis i ho argumentem de manera sòlida, el concepte de patrimoni immaterial es podria ampliar als fruits de les noves tecnologies (els arxius digitals) i a realitats físiques que no pensàvem que podien tenir també una vessant immaterial (el territori, el paisatge). Finalment, Jordi Bertran ens ha recordat que el reconeixement i la valoració d’un patrimoni també pot comportar perills i possibles efectes nocius. En el cas del patrimoni immaterial, aquests perills són la banalització i la turistització.

Per tancar aquest bloc, des de Cafès de Patrimoni vam organitzar fa uns dies una visita al Museu de la Pesca i a l’Espai del Peix, dos recintes que funcionen i s’organitzen de maneres diferents però que formen part d’un mateix i únic projecte. Un projecte que analitza, valora, documenta i difon l’ofici de la pesca a la Costa Brava des de tots els aspectes i vessants possibles (cultural, humà, socioeconòmic, tradicional, gastronòmic, etc.) i que atorga al patrimoni immaterial tanta o més importància i tantes o més atencions que a les peces catalogades que formen part del fons del museu.

Vam encetar la jornada al Museu de la Pesca, inaugurat l’any 2002 i situat a l’interior d’un antic magatzem del port de Palamós construït als anys 30 del segle XX. Allí ens va rebre Glòria Ñaco, tècnica d’Educació i Acció Cultural, que ens va fer d’amfitriona durant tota la nostra estada als espais patrimonials palamosins. A l’entrada, Ñaco ens va fer un breu recorregut per la història del museu, que té el seu origen en una col·lecció d’objectes d’interès artístic, històric i folklòric que l’associació local El Cau de la Costa Brava havia anat reunint des de la seva fundació, l’any 1920. Després de nombroses vicissituds, els fons d’aquesta entitat van passar a mans municipals l’any 1989. Partint d’aquesta col·lecció, l’Ajuntament va encarregar la redacció del projecte museogràfic a Miquel Martí, actual director del centre, que proposaria la reformulació de l’antic museu local per reconvertir-lo en un museu de la pesca de tota la Costa Brava. Quan es va inaugurar, el centre era l’únic museu de tota la Mediterrània dedicat monogràficament a aquest ofici ancestral. Després d’aquesta introducció històrica vam fer una volta per la botiga, que és el darrer espai que s’ha remodelat i que juga un paper clau per tal que el museu pugui cobrir un 40% del pressupost amb ingressos propis.

L’espai museístic pròpiament dit, que vam poder resseguir a continuació, s’inicia amb la projecció d’un vídeo que introdueix visualment el visitant en els diferents aspectes que conformen el món de la pesca, a més de llançar un missatge d’alerta per la sobreexplotació marina i fer una crida a establir límits i criteris de sostenibilitat en la gestió dels caladors. L’exposició permanent està dividida en cinc àmbits que aborden tots els aspectes que conformen l’activitat pesquera i l’ofici de pescador: Què es pesca, On i d’és d’on es pesca, Qui és qui en el món de la pesca, Breu història de la pesca i els Escenaris de futur. El recorregut, presidit per una magnífica barca palangrera cedida pel Museu Marítim de Barcelona, conté alguns recursos expositius que en el seu moment van ser força revolucionaris i desenvolupa un discurs que, deu anys després de la inauguració, continua sent totalment vigent i rabiosament actual. Cada peça exposada és una petita joia, des dels nombrosos utensilis de pesca, en molts casos de fabricació popular i casolana, que van ser cedits voluntàriament i desinteressadament pels seus propietaris pocs mesos abans de la inauguració del museu, fins a les espectaculars maquetes que ens expliquen l’evolució de les diferents arts de pesca. Unes maquetes plenes de detalls minuciosos que evidencien que els recursos digitals i audiovisuals no sempre són millors que els clàssics a l’hora de transmetre idees i conceptes.

Documare

Per tancar la visita al Museu de la Pesca vam poder poder veure fugaçment dos espais. D’una banda, la sala d’exposicions temporals, que actualment està dedicada a la prestigiosa gamba de Palamós, un producte que ha transformat profundament el panorama pesquer en aquest port. I, de l’altra, la nova estança que allotja Documare, el Centre de Documentació de la Pesca i el Mar creat l’any 2006 per l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona. Aquest centre és l’autèntica ànima del museu, ja que s’hi conserven i s’hi poden consultar els resultats de la ingent tasca de recerca que els investigadors i l’equip del museu han desenvolupat al llarg dels anys per preservar la memòria i el vast patrimoni immaterial que ha generat la tradició pesquera arreu de la Costa Brava. Aquest treball de recopilació ha requerit hores i hores de diàleg enregistrat amb la gent de mar, que a més d’aportar moltíssima informació sobre el món de la pesca ha contribuït a crear un vincle especial entre el museu i els antics pescadors, peixateres, patrons, etc.

Dins d’aquesta tasca de documentació, destaca especialment l’emblemàtic programa Memòria Viva, dirigit per l’equip del museu i que actualment està dividit en tres branques: les veteranes Converses de taverna, on es genera un debat distès i informal sobre un tema determinat  entre persones que han estat vinculades al mar i a la pesca, les Imatges que fan parlar, a través de les quals es fan crides periòdiques a la població perquè aportin fotografies sobre determinats temes relacionats amb el mar, i la línia de recerca titulada Els mestres dels fogons, que busca recopilar dades i receptes de la cuina marinera que feia la gent de mar de Palamós i la Costa Brava.

Justament d’aquesta recerca sobre la cuina marinera en sorgiria la iniciativa de l’Espai del Peix, al qual ens vam dirigir, ja amb la gana mig feta, just després de sortir del museu. El punt de partida que va motivar els responsables del Museu de la Pesca a impulsar aquest espai original i innovador va ser el descobriment, arran d’un estudi, que el primer peix de la carta dels restaurants mariners de la zona era el bacallà, un peix que ni és mediterrani ni es pot adquirir fresc al nostre país. Per contrarestar aquesta tendència, fer pedagogia dels valors nutritius i gastronòmics dels peixos autòctons, la majoria poc coneguts i amb escassa demanda, i difondre les receptes de la gent de mar que s’havien anat recopilant, els gestors del museu van obtenir la concessió d’una gran sala situada a l’edifici contigu de la llotja on s’han anat programant nombroses exhibicions i degustacions per difondre els productes marins de la Costa Brava.  Just al costat d’aquesta aula gastronòmica hi ha també la sala-mirador des d’on es pot seguir en directe la subhasta del peix.

Espai del peix

Un cop instal·lats en una de les taules de l’Espai del Peix, i mentre els germans Ramon i Fèlix, pescadors i experts en ranxos d’alta mar, preparaven els plats del Show cooking que degustaríem, els participants en la visita vam compartir un breu debat on el tradicional cafè es va convertir, en aquesta ocasió, en vermut. Els responsables del museu van destacar que l’Espai del Peix els ha permès arribar a nous públics i ha estat determinant per aconseguir que, en plena crisi, el nombre de visitants d’ambdós espais hagi crescut. Arran d’una referència a l’entorn turístic on es troba la institució, es va iniciar la part més encesa de la conversa a l’entorn dels vincles i la relació, sempre polèmica, entre turisme i patrimoni. Sobre això, diversos dels participants van destacar la importància de no perdre mai de vista els principis i objectius que regeixen l’actuació de tota institució museística, per tal que la relació necessària i inevitable amb el turisme no traspassi cap línia vermella ni es converteixi en submissió.

Una vegada conclòs el debat, va començar el show cooking, que estava compost per quatre plats basats en les receptes que cuinen els pescadors a alta mar, durant els recessos per dinar que acostumen a fer a l’entorn de les deu del matí. A part de respondre totes les preguntes que els vam formular durant la cocció, els cuiners Ramon i Fèlix van presentar cada plat, els ingredients que el componien i ens van explicar com es cuinaven a alta mar. Gràcies a aquesta proposta, vam poder degustar i assaborir el ric patrimoni immaterial culinari sorgit de la gent de mar de la Costa Brava i recopilat pel Museu de la Pesca.

Amb aquesta visita es clou el bloc temàtic dedicat al patrimoni immaterial i, abans de prendre’ns unes merescudes vacances, en els propers dies penjarem la publicació que recull les aportacions que s’han fet sobre aquest tema al blog en les darreres setmanes.

Moltes gràcies a tots els assistents per participar tan activament en la visita i als amfitrions per la bona rebuda i el magnífic tracte que ens van dispensar durant tota la jornada.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s