La tecnologia en el patrimoni: Integració, intrusió o viceversa?

plza_gamio mexico_geoportal.inah.gob.mxTecnologia escaner a la protecció del patrimoni cultural, de Geoportal Inah.

Després de la parada estiuenca, ens retrobem en aquest espai per a donar inici a un nou bloc de debat que anirem desenvolupant al llarg de l’últim trimestre de l’any. Des d’aquí, l’equip de Cafès llancem una petita reflexió a tall d’introducció que pretén encetar el debat amb les vostres opinions i participació. Una participació que, recordem, també és possible fer-la per escrit, fent propostes d’article en format text, mitjançant Twitter, oferint apunts de llibres i articles relacionats a Pinterest, assistint als debats que fem en directe a les visites que proposem o d’altres maneres que se us acudeixin. Estem oberts als vostres suggeriments. Posem fil a l’agulla i comencem doncs!

La tecnologia en el patrimoni: Una qüestió de sentit comú?
Les importants innovacions tecnològiques desenvolupades en els darrers vint anys han canviat profundament el nostre entorn, arribant fins al punt de condicionar i transformar els nostres codis i hàbits de relació social. Algú recorda com n’era de diferent la nostra vida abans de l’arribada d’Internet i dels telèfons mòbils? Per bé o per mal, el nostre patrimoni no ha restat al marge d’aquesta revolució que ha tingut, també, una innegable dimensió cultural. Malgrat el sotrac que ha suposat el canvi tecnològic, podem dir que, afortunadament, el valor i la consideració social que el nostre patrimoni havia anat guanyant al llarg del temps s’ha mantingut, a grans trets, inalterable. Fins i tot el respecte i la consideració que la societat té cap a allò que és considerat original i genuí és en bona part vigent, encara que les noves tecnologies hagin multiplicat la capacitat de reproducció i n’hagin abaratit significativament els costos (vegeu sinó els nous sistemes d’impressió 3D, dels quals, ara s’exploren noves potencialitats).

Tot i que el concepte de patrimoni no ha experimentat grans canvis, sí que s’ha transformat profundament la manera com ens hi acostem i hi interactuem. La tecnologia ha entrat amb força en tots els sectors vinculats amb els béns patrimonials i ha arribat a tots els actors que s’hi relacionen, des dels experts fins als turistes. Hi ha dos camps, però, on creiem que els efectes d’aquesta revolució tecnològica s’han fet especialment visibles: la investigació i la difusió (i interpretació del patrimoni). En el primer, els avenços tècnics han permès estudis més ràpids, més acurats i menys invasius que han donat com a resultat dades més fiables i segures. En el segon, la irrupció d’Internet i les xarxes socials i els avenços en camps com el dels simuladors tridimensionals han obert un univers de possibilitats per a la projecció pública del nostre patrimoni, tant en el món virtual com en el real.

Malgrat els avantatges evidents que ha comportat la tecnologia, i acceptant que és també un instrument fabulós per a una millor comprensió didàctica del fet patrimonial i un mitjà ideal per apropar-nos a públics que sovint se’ns queden fora, en els mesos vinents us proposem de reflexionar de manera crítica sobre les aplicacions i els usos que se li han donat en el camp del patrimoni. Per això llancem a l’aire algunes preguntes que volem que convidin a pensar-hi. És la tecnologia una eina sempre útil, vàlida i necessària per a millorar i promoure els nostres béns patrimonials, o se’n fa de vegades un ús excessiu, superficial i més efectista que efectiu? S’ha convertit, massa sovint, en un fi i no en un mitjà? Millora sempre la nostra experiència i gaudi del patrimoni, o a vegades esdevé un filtre innecessari que ens distreu i s’interposa entre nosaltres i el bé patrimonial? És també el patrimoni una excusa més per a un ús de la tecnologia a vegades massa propagandístic i fregant la informalitat acadèmica? Els instruments tecnològics faciliten sempre el discurs narratiu dels espais patrimonials o els poden acabar convertint en mers contenidors de nous espectacles mediàtics? Moltes de les noves aplicacions tecnològiques sobre el patrimoni tenen, realment, una massa crítica d’usuaris suficient o massa sovint es desenvolupen no per cobrir necessitats sinó simplement per ser-hi o, encara pitjor, perquè ningú pugui dir que no hi som? Al capdavall, en els debats sobre la presència de la tecnologia en el patrimoni, es redueix tot a una qüestió de mesura?

Apreciats company@s, esperem poder-ne anar parlant i debatent-ho amb tots vosaltres les properes setmanes.

Advertisements

4 responses to “La tecnologia en el patrimoni: Integració, intrusió o viceversa?

  1. A cada pregunta que es proposa, la línia vermella que veig entre una opció i una altra és molt, molt prima. La novetat dels recursos pot fer que el desig humà sigui a “tecnologitzar-ho” tot. La reflexió, establir objectius, adaptar recursos, etc. ajuda a engreixar aquestes línies. Aquest, per mi, és el camí que pot fer d’ aquest tipus de recursos siguin utilitzats com una eina més.

  2. Molt bon tema!
    i és cert, hi ha molts exemples de diguem-ne no gaire bons o encertats usos.
    Jo crec q la tecnologia, ben emprada, ens ha de permetre accedir a informació diferent, que aporti valor, que ajudi a millorar i a enriquir l’experiència de visita. S’ha posat molt d’èmfasi en la Tecnologia, però el verdaderament important és el q la T ens permet: ens facilita de manera molt significativa l’accessibilitat i la comprensió de les obres, dels artistes, del seu context i les seves connexions. Ens permet enriquir la manera d’accedir al coneixement, ens permet implicar per mitjà de la interactivitat.

    Tot això fet amb equilibri, és clar (la T no és un fi sinó un instrument, molt potent, però al servei dels continguts i dels objectius que vulguem assolir). La T ens pot ajudar molt, però NO hem de caure en l’enlluernament de la T per la T, ni tampoc com a “competidora” de l’observació de l’objecte real, sinó en tot cas com a complementària i potenciadora. I em sembla clau oferir-la de manera no intrusiva i l’usuari ja triarà si la utilitza o no.

  3. Retroenllaç: La tecnologia en el patrimoni: ‘L’escepticisme tecnològic davant l’imparable revolució digital’, per Carles Sora | Cafès de patrimoni·

  4. Retroenllaç: La tecnologia en el patrimoni: ‘Innovació i estratègia’, per Jesús Navarro | Cafès de patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s