Valoració de ‘Carajillu’ de Cafès’a la ‘Vall de Boí i Parc Nacional d’Aigües Tortes’

Boi 1
#CarajilluVallBoi a Sant Joan de Boí

La setmana passada vam tornar a viure una experiència extraordinària gràcies a la sinergia creada entre nosaltres i els amfitrions al voltant d’un Carajillu de Cafès, el nostre cafè carregat més immersiu, que ens permet visitar, conèixer, intercanviar experiències i viure de ben a prop el patrimoni apropant-nos entre companys com a espectadors i especialistes a la gestió d’indrets d’una gran càrrega històrica, cultural i territorial. Aquest cop va ser el torn de la Vall de Boí i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en un cap de setmana complet durant el qual vam gaudir d’un bon tast de patrimoni romànic i patrimoni natural.

El conjunt romànic de la Vall de Boí és un dels grans conjunts patrimonials de Catalunya, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco, i fa poc més d’un any va ser notícia pel nou projecte de museïtzació de l’església de Sant Climent, “Taüll 1123”, una innovadora proposta tecnològica que amb el  mapping  ha permès combinar les restes pictòriques in situ amb les que es troben al MNAC i mostrar una recreació hipotètica de l’aparença original de l’absis del XII. La visita es va completar amb un recorregut natural pel Parc Nacional d’AigüesTortes que ens va ajudar a comprendre la importància i genuïnitat de l’entorn territorial on es va construïr aquest conjunt monumental.

Ens van rebre al Centre d’Interpretació del Romànic , a Santa Eulàlia d’Erill la Vall, les gestores, la responsable tècnica del Centre, Cristina Castellà, l’Alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada, i el Vicepresident del Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, Manel Marsol. Allí vam poder seguir les explicacions sobre el procés de declaració de Patrimoni Mundial engegat als anys 90. D’una vall que a principis del segle XX va viure l’arrencament de les pintures murals de les seves parròquies i el trasllat a Barcelona per assegurar-ne la conservació, a la precarietat arquitectònica de les seves esglésies, la recerca de finançament per a la restauració dels 9 espais romànics, l’opció d’accedir a ser nomenat Paisatge Cultural Romànic amb esglésies, prats i camins com a conjunt històriconatural, fins al reconeixement final al 2000 de Patrimoni Mundial al Conjunt Romànic de la Vall de Boí i el programa Romànic Obert del Departament de Cultura i La Caixa amb més d’un milió i mig d’euros. A partir d’aquí, ens van detallar l’organigrama administratiu de la gestió del Conjunt encapçalat per l’ajuntament de la Vall de Boí que aglutina totes les poblacions de la Vall, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els Consells comarcals i el Bisbat d’Urgell i de Lleida, les aportacions econòmiques de cadascuna d’elles, la crisi econòmica i els canvis polítics que han fet minvar els pressupostos inicials, a renunciar a més d’una aportació, retallades de personal, etc i arribar als moments actuals amb la més important aportació, la municipal, i a la recerca d’alternatives por obtenir més recursos.  A hores d’ara es pot dir que gràcies a la botiga, les entrades i les visites guiades, s’autofinancen en un 70%.

Reduir costos va comportar també reduir horaris de visita, tancar espais en determinades èpoques de l’any i altres mesures de contenció. Ara però, i gràcies a noves realitats com la incorporació de noves tecnologies com el mapping de Sant Climent que ha ajudat a un increment del 25% de visites a la Vall des de l’octubre passat, poden començar a plantejar-se nous reptes entre els quals destaquen millorar l’oferta present i oferir per exemple una interpretació del mapping per als nens i les escoles, i anar assolint un altre cop els nivells de màxim servei. També, i per acabar, vam tenir temps de parlar de les reproduccions que actualment es troben a totes les esglésies de la vall i de la reivindicació històrica del retorn de les pintures originals als seus llocs primigenis, les esglésies, plena d’agraïment cap a les institucions que durant anys les han preservades, però reivindicant que les condicions actuals permetrien aquest gest i que la vall tornaria a ocupar el lloc històric i artístic que li correspon.

Boi 2
#CarajilluVallBoi de conversa a Caldes de Boí

La resta del dia vam visitar les esglésies de Santa Eulàlia d’Erill la Vall amb el seu conjunt escultòric en fusta, els originals del qual es troben al MNAC i el MEV, Sant Joan de Boí amb la reproducció del seu magnífic conjunt pictòric i porxada externa policromada, Sant Climent de Taüll i la peça interpretativa del mapping que va deixar a molts embadalits i a d’altres perplexos (ja anirem llegint les cròniques dels companys que hi van assistir), l’església de Santa Maria, el conjunt pictòric actualment al MNAC i el nou terra flotant, per alguns un element distorsionador. Vam acabar el dia a les termes de Caldes de Boí on vam poder parlar amb la regidora de Turisme de la Vall, Meritxell Ramon, i la responsable de l’oficina de turisme, Montse Señís, que ens va explicar les excel•lents sinergies entre turisme, cultura, emprenedoria i medi natural, un model de gestió bastant genuí però el secret del qual és l’estima de tothom pel territori que els acull, fent d’aquest un projecte 100% sostenible. Finalment, no hi havia millor manera de comprendre què és un patrimoni natural amb 37 tipus de fonts d’aigües sulfuroses que acabar remullats dins d’ elles i experimentar els seus efectes  beneficiosos sobre la pell.

Boi 3
#CarajilluVallBoi al Parc Nacional d’Aigües Tortes

El Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

L’endemà vam visitar el Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dotat de la major protecció legal que és possible obtenir a l’Estat: Parc Nacional. Aquesta catalogació la atorga un cert paral·lelisme amb l’àmbit del patrimoni cultural que sovint cal fer un esforç per comprendre. És un espai on només es pot fer una gestió forestal mínima, on es preserven únicament les formes d’explotació tradicional com la pastura i on està prohibit acampar, fer foc o banyar-se als marges dels rius.

La nostra visita va ser duta a terme per Josep Maria Rispa, tècnic d’atenció al visitant del Parc. La interpretació és un repte pendent en molts dels nostres espais patrimonials que, per a alegria nostra, vam trobar de manera molt efectiva en un entorn com el Parc Nacional d’Aigüestortes, un espai similar a on es va crear aquesta disciplina: els parc naturals dels Estats Units. I la visita, doncs, ens deixaria un conjunt d’interrogants per rumiar: Quin és el valor de l’entorn natural? És possible gaudir-lo tot i les possibles discapacitats? És fàcil gestionar l’ús modern i la pervivència d’uns usos tradicionals?

Vam tancar aquesta segona edició del Carajillu de Cafès visitant la petita ermita de Sant Quirc de Durro i el seu espectacular mirador, una de les millors talaies des d’on poder contemplar tota la vall. Just en el punt des d’on es veuen les millors vistes hi ha instal·lat durant tot l’any el faro, la pira feta de troncs on s’encenen les falles que baixen fins al poble per commemorar l’arribada del solstici d’estiu, una antiga tradició molt arrelada als pobles de la vall.

I per acabar

Creiem en aquest tipus d’experiència immersiva que per a nosaltres és molt més que anar de visita, és estar amb els gestors i intercanviar opinions amb altres especialistes i, entre tots, crear un discurs nou que ens ajudi a comprendre i conèixer les realitats que anem a veure, ells ens ajuden a la seva interpretació i nosaltres com a persones properes al patrimoni, presents o per xarxes, els ajudem a difondre els seus projectes i proposar altres visions. Aquest cop hem pogut comptar amb una anàlisi del hashtag #CarajilluVallBoi (penjat aquí): podem dir que hem aconseguit més d’un milió d’impactes i 174.000 persones que han vist almenys algun d’aquests tuits. I estem molt contents!

I per acabar, agraïm molt la involucració de l’organització de la Vall per aquesta proposta divulgativa, la participació dels companys i companyes que ens han acompanyat amb els quals hem viscut plegats un bon ambient i una gran complicitat i a la Vall de Boí per existir, un indret natural i patrimonial únic al país!

Cròniques i valoracions de qui ens van acompanyar

En aquest espai que segueix anirem penjant les cròniques dels especialistes que ens van acompanyar en aquesta experiència carajillera pirinenca:

Obrir-se al romànic a la Vall de Boí, de Clara Jáuregui.
El video mapping de Sant Climent de Taüll. De la copia aumentada al patrimonio audiovisual, de Santos M. Mateos.
Un cas a replicar: la col.laboració transversal en la gestió del patrimoni de la Vall de Boí, de Noemí Sas.
El Pantocrator de Taüll vol tornar a casa?, de Manel Miró.
Barcelona, Boí Valley, Pyrenees: mapping a fragmented heritage, de Begoña Cayuela
La pintura mural, historias en un muro: el mapping de Sant Climent de Taüll, de Carme Rodriguez

STORIFY de #CarajilluVallBoi

Advertisements

2 responses to “Valoració de ‘Carajillu’ de Cafès’a la ‘Vall de Boí i Parc Nacional d’Aigües Tortes’

  1. Retroenllaç: LA PINTURA MURAL, HISTORIAS EN UN MURO: EL MAPPING DE SANT CLIMENT DE TAÜLL | CARMΣMIX l'estraperlista·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s