Valoració de la visita a Món Sant Benet

image

Al llarg d’aquest últim trimestre hem estat parlant sobre un dels aspectes més recents que intervenen sobre el patrimoni: la tecnologia. Hem reflexionat sobre la seva integració, intrusió o viceversa, sobre els canvis que ha suposat en el sector la implantació de les novetats tecnològiques, la manera com interactua aquesta tecnologia amb el patrimoni, la millora en la seva interpretació, els avenços tècnics en la investigació o la manera com es percep l’element patrimonial. Tot plegat porta a conseqüències de vegades imprevistes, millora l’experiència o resulta més efectista que efectiu? És més aviat un fi i no un mitjà? S’ha entès el paper de complementarietat de la tecnologia en el fet patrimonial? I és ben bé així?

Abans de festes van tancar la primera part d’aquest bloc, més centrada en la difusió, amb una visita al recinte de Món Sant Benet. Cal dir que el complex està envoltat d’un patrimoni natural magnífic, i que el patrimoni històric inclou un monestir i un complex industrial que s’ha sabut recuperar amb un projecte que va més enllà de la simple posada en valor del patrimoni, ja que també inclou la Fundació Alícia, un centre de recerca sobre alimentació i ciència de reconeixement internacional, i l’Hotel Món, un referent per als congressos i reunions de negocis de la comarca.

Vam començar la visita en sentit cronològic invers, gaudint de la part més moderna del monestir, l’àrea modernista situada a les estances del sobreclaustre, que durant dècades va ser la residència d’estiu de la família del pintor Ramon Casas. La proposta museogràfica està marcada per un itinerari únic que cal seguir en un temps marcat, ja que és una experiència multisensorial que treballa amb la vista, l’oïda i l’olfacte a mida que es recorre la cuidada col·lecció de mobles, arts decoratives i pintura de la família Casas per uns espais aparentment bastant originals. Al llarg del recorregut, unes projeccions integrades dins del mobiliari de cada estança ens expliquen com era un dia d’estiu a Sant Benet quan Ramon Casas hi feia estada amb tota la família.

Acabat el recorregut pel sobreclaustre, vam visitar els espais monumentals medievals del monestir i vam poder reviure més de mil anys d’història, com diu el seu claim. Un recorregut que també s’ajuda de les noves tecnologies amb projeccions, música i llums, i que ensenya l’església del segle XII, la cripta, el claustre i el celler del monestir. A través dels diferents vídeos s’intenta tornar la vida monàstica a les diferents estances perquè els visitants coneguin la història de Sant Benet i entenguin com funcionava i com s’hi vivia.

I vam arribar al moment del debat.

image

Foto M.M. Peinador.

Món Sant Benet, representat per Eudald Tomasa de Transversal Produccions Culturals, va començar responent la primera pregunta: els criteris que van tenir en compte per introduir la tecnologia en la seva proposta museogràfica, amb una visita guiada audioescènica i l’ús innovador de les videoprojeccions, concebudes ja fa 7 anys. Tomasa va remarcar que per a ells la tecnologia havia d’estar al servei del relat, i que aquest havia d’explicar la història del monestir i del territori català al llarg de 1.000 anys. L’objectiu del projecte museogràfic era captar l’atenció sempre i en tot moment. També va destacar que tenien el convenciment que la tecnologia havia de generar una nova experiència, s’havia d’incloure de manera intel·ligent i procurar que no fos invasiva. Ens va parlar també de les reaccions del públic davant d’algunes solucions tecnològiques, com un vídeo d’animació inspirat en el videojoc warhammer que es troba a la nau de l’església i que agrada molt al jovent, malgrat el contrast i les reticències d’alguns dels visitants.

També va respondre a algunes crítiques, com l’excés de llicències, i se’n va defensar comentant que totes les projeccions es va realitzar amb el màxim rigor i assessorament, però que sabien que la posada en escena era amb la intenció de fer una museografia immersiva i convertir la visita en una experiència estètica, sabent que el nivell de comprensió responia a un tipus de públic molt genèric. Alguns dels assistents també van qüestionar l’excés d’efectisme d’algunes projeccions i van preguntar si no hi havia el perill que el públic es quedés més amb l’experiència anecdòtica, els vídeos que sorprenen els visitants, que no amb el monument que aquestes projeccions ajuden a explicar. Tomasa va acceptar que en algun cas podia ser així, però per ell l’important era que el visitant se n’anés de Món Sant Benet amb una impressió positiva, tant si era del monument com dels vídeos que acompanyen la visita. També va explicar que al principi hi va haver força queixes pel fet que la visita fos pautada, especialment a la zona del monestir, ja que els visitants no es podien aturar a contemplar amb calma alguns dels seus tresors, com el claustre. Per aquest motiu, actualment al monestir els vistants poden escollir entre la visita pautada o una altra de lliure.

Pel que fa a les xifres, Tomasa va explicar que el pla estratègic de Món Sant Benet preveia 120.000 visitants anuals. Aquesta dada es va superar ja en el primer any d’obertura, amb 130.000 visites, però en els darrers anys s’ha estabilitzat al voltant dels 98.000 visitants. Aquestes xifres fan possible que el complex cobreixi els costos bàsics d’explotació amb la venda d’entrades. Pel que fa a la procedència dels visitants, un 80% són catalans, entre un 12 i un 15% provenen de l’Estat espanyol i un 8% són estrangers. L’equip de Món Sant Benet està impulsant diferents iniciatives turístiques per incrementar aquest darrer segment i aconseguir que el seu percentatge no sigui tan baix. D’altra banda, cal remarcar que el complex hoteler de l’Hotel Món s’ha convertit en un centre de referència al Bages per a la celebració de congressos i reunions empresarials. Igualment, la vocació pedagògica de la Fundació Alícia també porta fins a Món Sant Benet un elevat nombre de grups escolars. En general, de les diferents enquestes i estudis de satisfacció se’n desprèn que la gran majoria de visitants fan una bona valoració de la seva experiència al complex.

Durant el debat també es va parlar del vincle de Món Sant Benet amb l’entorn i dels seus efectes sobre la comarca on s’inscriu, el Bages. Tomasa va remarcar que estan convençuts que l’equipament ha servit per reforçar la identitat de la comarca i augmentar l’autoestima i l’orgull de pertinença dels seus habitants.

Un debat que sovint, repetim, se’ns queda curt, les ganes de saber i intercanviar opinions és gran!

Amb aquesta trobada, tanquem la primera part d’aquest bloc temàtic i us proposem a partir d’ara una segona part també sobre tecnologia i patrimoni, però més centrada en la investigació, en pocs dies tindrem nous textos i noves experiències per conèixer.

Un cop més, gràcies a tothom, els qui hi vau ser, als amfitrions i a tothom que participeu, escriviu i ens aneu seguint… Salut i fins ben aviat!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s