La tecnologia en el patrimoni: ‘La tecnologia al Museu Episcopal de Vic’, per Carme Comas.

image

Actualment les tècniques digitals tridimensionals en la reproducció d’obres d’art són un valuós recurs al servei de les institucions patrimonials. Inicialment les tècniques de digitalització foren concebudes per a una utilització industrial. Avui, especialistes, tècnics, restauradors i responsables en difusió podem utilitzar aquestes noves vies digitals per a la conservació, restauració, estudi i difusió del nostre patrimoni.

En el cas del Museu Episcopal de Vic (MEV), la utilització de les noves tecnologies al voltant de la digitalització en 3D ha vingut provocada per satisfer la demanda, cada vegada més habitual, de còpies de peces conservades al nostre fons. L’aplicació de la tecnologia digital ha fet possible la creació de còpies d’obres en què no es podien utilitzar, per qüestions de conservació de la peça, les tècniques tradicionals d’emmotllat, tant pel procediment utilitzat com pels riscos que comporta la manipulació o moviment de l’obra original. La tècnica emprada en la digitalització permet efectuar una medició de l’obra, que es basa només en la llum i que realitza un registre de la superfície i del volum, a alta precisió sense contacte amb l’objecte.

El sistema d’escanejat en 3D presenta tres grans avantatges. El primer és la precisió total del document digital resultant respecte de la peça d’origen, amb un marge d’error en les mesures de dècimes de mil·límetre. El segon és la innocuïtat respecte a la peça original, ja que el sistema es duu a terme amb una emissió de llum adaptada a les exigències de conservació de les peces quant a control de luminància, a l’eliminació de bandes ultraviolades i infrarojos i a un mínim temps d’exposició, i també perquè s’utilitza la tecnologia MML, que permet realitzar mesures sense tenir cap contacte amb l’obra. El tercer és la compatibilitat del document digital resultant amb diferents sistemes de producció industrial de la rèplica, tals com el mecanitzat o la impressió 3D.

D’aquest procediment se n’obté un fitxer digital d’alta resolució que és molt útil en  l’àmbit de la conservació del patrimoni, ja que dóna l’oportunitat de visualitzar l’estat actual de l’obra en totes les seves perspectives sense necessitat de manipular i poder realitzar estudis, propostes de reconstruccions o de suports. Les possibilitats d’usos d’aquesta còpia òptica són tant diversos com diversos són els camps de la gestió cultural, però potser és en el camp de la difusió del patrimoni on s’ha experimentat més; des de fa anys que s’integren dins els museus elements multimèdia, exposicions virtuals, simulacions d’entorns tridimensionals, visites virtuals interactives… aquest pas del món real al món virtual enriqueix el coneixement.

El MEV hem utilitzat aquests arxius digitals per tornar a la materialització de l’objecte en forma de diferents reproduccions. El primer cas va ser la còpia del retaule de la Passió, obra de l’escultor Bernat Saulet, del segle XIV, feta en alabastre, per tal d’instal·lar-ne la rèplica al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el seu lloc de procedència. La complexitat de l’obra ha portat a un llarg procés d’execució. Un altre treball notable ha estat la realització d’una còpia de la Mare de Déu de Boixadors, una obra que ja s’ha col·locat a l’església parroquial de Sant Pere de Boixadors, a l’Anoia. I el cas més recent ha estat el d’una escultura gòtica, la Mare de Déu de les Neus, que es trobava en una façana d’un carrer de la ciutat de Vic. La contaminació atmosfèrica accelera el deteriorament de les obres exposades a la intempèrie i és per això que aquesta obra de titularitat pública va ser dipositada al MEV per tal de preservar-la, substituint-la per una còpia a petició de l’Ajuntament de Vic.

El procés concret que s’ha utilitzat en cadascú d’aquests casos és idèntic fins a l’adquisició de l’arxiu digital, amb l’ús de l’escàner tridimensional s’han projectat franges lluminoses blanques i negres d’on s’obté un núvol de punts (17.500 punts per cm2) de la superfície de l’objecte que generen una malla de triangles d’alta densitat. A partir d’aquest arxiu digital es pot mecanitzar en diferents materials, la màquina treballa com ho faria l’escultor, primer desbasta la major quantitat possible de material amb una fresa de major diàmetre i es va reduint la mida de la fresa fins arribar a tallar el màxim possible i finalment un escultor acaba artesanalment la còpia seguint el model tridimensional. En els dos primers casos esmentats anteriorment, aquest procés de digitalitzat l’ha realitzat l’empresa Nub3D i el treball escultòric de Javier Lozano, que ens explica el procediment utilitzat al retaule de Saulet a l’article publicat a Quaderns del MEV. En el cas de la Mare de Déu de les Neus la reproducció es va realitzar en marmolina amb estereolitografia, per tant amb un sistema d’impressió en 3D.

Per poder tenir un control de tot aquest procediment, Judit Verdaguer, conservadora del museu, va redactar un protocol amb els requisits tècnics que han de complir les empreses que realitzen aquestes reproduccions, i en el qual s’especifica des de com han d’efectuar el treball en el propi museu fins a com ha de ser la còpia final de la peça, que ha de variar en material i/o dimensions respecte de l’original, ha d’estar marcada permanentment amb un número de registre de còpies del MEV i que cal informar públicament que es tracta d’una còpia de l’obra conservada al museu.

Per donar a conèixer aquesta experiència del museu i la irrupció que han representat les impressores 3D en els últims temps, el 23 de gener de 2014 varem organitzar, juntament amb el VIT Vic la jornada Imprimir un museu, on es varen fer diverses presentacions de projectes realitzats amb l’ús de tecnologia tridimensional i en paral·lel es va poder seguir l’escaneig en directe de la Mare de Déu de les Neus i la impressió de diferents obres del museu amb impressores 3D d’ús domèstic. Aquesta experiència ens anima a utilitzar en un futur pròxim aquesta tecnologia per crear rèpliques que serveixin per ajudar a la interpretació de les col·leccions.

Carme Comas
Cap de l’Àrea de Difusió i Acció Cultural del Museu Episcopal de Vic
@MEV_Vic

Advertisements

2 responses to “La tecnologia en el patrimoni: ‘La tecnologia al Museu Episcopal de Vic’, per Carme Comas.

  1. Benvolguts/es,

    “El primer cas va ser la còpia del retaule de la Passió, obra de l’escultor Bernat Saulet, del segle XIV, feta en alabastre, per tal d’instal·lar-ne la rèplica al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el seu lloc de procedència.”

    El retaule de la Passió de Bernat Saulet “procedeix” de l’església parroquial de Sant Pol, de Sant Joan de les Abadesses, no pas del monestir.

    Atentament,
    Joan Ferrer

  2. Retroenllaç: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » 15 tendències tecnològiques als museus el 2015 /2·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s