Patrimoni abandonat, patrimoni reutilitzat

800px-Can_Ricart

Encetem un nou tema per al proper trimestre estival reflexionant, un cop més, sobre els perills a què s’enfronta actualment el nostre patrimoni cultural. La legislació que s’ha anat desenvolupant des de l’arribada de la democràcia ha permès grans avenços en la protecció dels béns patrimonials, homologant els sistemes de protecció català i espanyol als que podem trobar en la majoria de països occidentals més desenvolupats i sensibilitzats.

Malgrat tot, com ja vam veure durant el trimestre que vam dedicar al patrimoni en risc, aquesta legislació encara no garanteix prou la supervivència de tots els elements considerats d’interès per especialistes i ciutadans. Fets recents com l’enderroc d’un grup de cases modernistes del barri barceloní del Putxet, denunciat amb contundència pels veïns, posa de manifest les mancances existents encara en la protecció del patrimoni, especialment d’aquells elements de caràcter més local que no formen part de les grans fites artístiques del país però que donen caràcter, personalitat i identitat allí on s’aixequen.

Patrimoni abandonat: entre el perill i la seducció
Sigui com sigui, el gran perill que amenaça el patrimoni actualment, i no només els béns més locals sinó també conjunts catalogats amb la màxima protecció, és la degradació per abandonament o per manca d’inversions.

Tot i les pèrdues sofertes al llarg dels segles, tant a Catalunya com arreu d’Europa s’hi conserven més testimonis del passat dels que l’administració pot conservar i garantir en bon estat. Com vam poder veure en el trimestre dedicat al patrimoni en risc, les inversions per restauració i conservació del patrimoni no arriben a tots els béns que ho necessiten i n’hi ha molts que estan en perill, especialment els que es troben en mans privades. Casos com el de Can Ricart, a Barcelona, resulten molt simptomàtics: els veïns es mobilitzen durant anys per evitar l’enderroc d’un dels complexos industrials més interessants de Catalunya. Les seves campanyes donen fruit i el conjunt és catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional i l’administració comença a fer plans per rehabilitar-lo i allotjar-hi nous equipaments. Però la crisi ha paralitzat les inversions i les naus, tot i que ara estan protegides legalment i una part ja té un ús definit, continuen en perill perquè no han estat recuperades en la seva totalitat i el pas del temps continua degradant-ne les estructures.

De fet, l’abandonament i la degradació dels béns patrimonials és una de les tàctiques més utilitzades actualment per tal de fer desaparèixer elements del patrimoni col·lectiu que interfereixen en els plans dels agents polítics o econòmics. I és una tàctica que resulta especialment efectiva contra béns catalogats. Els propietaris deixen desprotegits aquests béns esperant que es degradin prou com per poder-ne demanar i certificar el caràcter ruïnós. Quan l’element patrimonial esdevé irrecuperable la seva catalogació queda sense efecte.

Aquesta tàctica és molt utilitzada per especuladors immobiliaris però també s’hi han apuntat en més d’una ocasió algunes administracions públiques. Un cas molt clar és el de l’Ajuntament de València. Com que l’anterior alcaldessa, Rita Barberà, no va aconseguir fer descatalogar la part del barri del Cabanyal que entorpia la prolongació d’una avinguda fins al mar, el consistori va optar per deixar degradar els seus edificis catalogats denegant qualsevol llicència per a rehabilitació.

Malgrat el perill que l’abandonament i degradació suposa per a la supervivència del patrimoni, cal fer notar, també, que aquest estat de deixadesa pot arribar a resultar atraient per a una part gens menyspreable de la societat. Des que el Romanticisme va elevar l’esplendor de les ruïnes a la categoria d’obra d’art, el patrimoni deixat, abandonat o derruït pot arribar a resultar molt atractiu als nostres ulls. Ens agradi o no, l’abandonament envolta el patrimoni de nous valors i qualitats, de nous atractius fins i tot, que es perden si aquest bé és recuperat i rehabilitat. No és estrany, doncs, trobar ciutadans que poden arribar a viure com una pèrdua la recuperació d’elements patrimonials que feia temps que es trobaven en estat semiruïnós. I de fet, tindrien el mateix atractiu conjunts com Escala Dei, Sant Pere de Rodes o els nombrosos castells medievals enrunats que hi ha arreu de Catalunya si se’n pogués recuperar el seu estat original?

Escala Dei

La reutilització: entre l’oportunitat i el risc
Més enllà de l’abandonament oportunista per motius especulatius, quan un bé patrimonial es troba buit i degradat és perquè ha quedat obsolet, perquè la utilitat i la finalitat amb què van ser realitzats ha desaparegut o ha deixat de tenir sentit. Per tant, més enllà de rehabilitar i restaurar aquest bé, si se’n vol garantir i allargar la pervivència cal donar-li un nou ús que permeti reutilitzar-lo tot adaptant-lo als nous temps.

Aquesta reutilització, tot i ser sempre una gran oportunitat per al patrimoni, no està exempta de perills. L’adaptació a les necessitats actuals acostuma a requerir transformacions molt profundes, i el gran risc és que aquestes modificacions arribin a alterar la naturalesa del bé patrimonial fins al punt de desvirtuar o destruir aquells elements que li donaven singularitat i, sobretot, que donaven sentit a la seva preservació i conservació. Queda clar, per tant, que la reutilització ha de tenir límits, perquè si es desvirtua el sentit del monument allò que es volia conservar desapareix, igual com desapareixeria si el bé fos destruït. Això explica que rehabilitacions i reutilitzacions no estiguin mai exemptes de polèmica. Entitats com SOS Monuments han denunciat activament algunes d’aquestes intervencions perquè les han considerat excessives.

De totes maneres, les grans obres de rehabilitació no sempre són imprescindibles i hi ha força elements patrimonials que podrien ser reutilitzats, ni que fos provisionalment, amb unes intervencions mínimes que garantissin, almenys, els requisits legals bàsics de seguretat. És el que han fet, per exemple, els veïns de Can Batlló, farts d’esperar que les naus d’aquest complex industrial barceloní s’obrissin al barri i els permetessin disposar d’espais i equipaments. Davant de la paralització dels projectes de reforma, les plataformes veïnals van aconseguir la cessió d’un bloc després d’haver amenaçat d’ocupar-lo.

També amb unes intervencions mínimes es va poder donar ús, l’any 1992, al convent abandonat de la colònia de Cal Rosal, al Berguedà. L’associació cultural Konvent hi promou tot tipus d’activitats culturals i artístiques que l’han convertit en un espai de referència arreu de Catalunya.

Cal Rosal

Aquest concepte de la intervenció mínima també el podem trobar, de fet, en rehabilitacions promogudes per l’administració. L’arquitecte responsable de la recuperació de la fàbrica Oliva Artés de Barcelona, per exemple, ha apostat per fer-hi només les modificacions estrictament necessàries per als nous usos que ha d’assumir l’antiga fàbrica.

Queda clar, doncs, que la rehabilitació i reutilització també plantegen reptes difícils, que les reformes integrals han de respectar la idiosincràsia que dóna valor al monument i que una rehabilitació massa invasiva no sempre ha de ser necessàriament una opció millor que la de la ruïna, especialment si es pot garantir un estat de “ruïna” consolidada.

Aquestes reflexions permeten constatar, un cop més, que la conservació i preservació del patrimoni no està, en cap cas, exempt de contradiccions. Esperem poder-ho debatre amb tots vosaltres en els propers mesos.

Advertisements

One response to “Patrimoni abandonat, patrimoni reutilitzat

  1. Retroenllaç: Valoració de la visita a Sants | Cafès de patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s