L’educació i el patrimoni

D’ençà que durant l’últim quart del segle XX el procés que coneixem com a  democratització de la cultura va entrar a l’àmbit dels museus i el patrimoni, moltes institucions culturals han anat afegint als seus equips personal destinat a la divulgació, la dinamització i la formació en base al patrimoni propi. Els podríem anomenar serveis educatius, serveis pedagògics, departaments d’acció cultural, d’educació, de públics o de moltes altres maneres. Però tots ells tenen en comú l’objectiu de difondre la pròpia col·lecció en base als programes educatius, siguin dirigits a escolars, en la majoria dels casos, o al conjunt de la població.

20141025_170446

Pel que fa als professionals específics del sector, la confusió ja és màxima, els podem conèixer com a mediadors, monitors, guies, intèrprets, dinamitzadors entre d’altres. Molts noms que es refereixen a aquelles persones que medien entre un contingut que vol transmetre l’equipament, i un coneixement previ que ajuda al visitant a conformar el seu propi coneixement de la visita.

L’entrada dels equips d’educació al museu al nostre país és relativament recent, pateix d’una confusió de considerable magnitud i, pel que fa als referents, tampoc és fàcil treure’n l’entrallat. Segurament una de les coses més curioses de l’àmbit del patrimoni és que l’origen de tot això el podem trobar als Estats Units, un territori gens caracteritzat per posseir un secular llegat artístic o arquitectònic, de la mà d’un home que no tenia cap relació amb el patrimoni: Freeman Tilden. Periodista de professió, als anys 50 del segle XX va escriure un manual que ha estat la referència de molts professionals posteriors, Interpreting our heritage, fruit de les seves passejades pels parcs naturals nord-americans. Ell és el creador de la paraula “interpretació” i del mantra “Through interpretation, understanding; through understanding, appreciation; through appreciation, protection”I què és la interpretació sinó la translació a un llenguatge comprensible i vivencial el coneixement d’elements patrimonials? La funció a la qual haurien d’aspirar els departaments d’educació dels museus.

Encara avui dia, i malgrat els avenços, a molts dels equips educatius dels espais patrimonials hi ha manca de personal, o de recursos, o sovint són fruit dels prejudicis de molts considerant-los ‘els professionals que es relacionen amb els nens’. Per sort no sempre és així, i a banda de la introducció d’elements tecnològics que els està permetent arribar a molts públics, a les noves tendències en l’educació i la cultura, caldria destacar la importància de la introducció dels ensenyaments artístics en els currículums escolars com a eina fonamental per a formar una ciutadania més crítica, una demanda força reivindicada pel sector cultural. S’espera que tot plegat ajudi a dignificar a aquests professionals de l’educació patrimonial, imprescindibles per a la cultura i el coneixement.

Aquest trimestre a Cafès de Patrimoni parlarem d’educació i patrimoni, de les seves virtuts i les mancances. Podeu fer-nos arribar aportacions, suggeriments o opinions. Moltes gràcies i comencem.

Equip Cafès de Patrimoni

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s