L’educació i el patrimoni: El arte es para todos pero sólo una élite lo sabe.

“El arte es para todos pero solo una élite lo sabe”

Aquesta és una de les “Frases de Oro” de Dora García, amb la què vull iniciar  un breu i personal estat de la qüestió sobre la mediació cultural o educació artística al nostre país.

panera Taller Mercat de Santa Teresa. A càrrec d’Isabel Banal i Jordi Canudas amb persones amb diversitat funcional. 2010

D’un temps encà, l’aliança entre educació i art contemporani s’ha vist reforçada de forma recíproca: des de les institucions culturals, per a generar una major afluencia de públic, com a forma d’evitar el qüestionament d’un equipament cultural, es cerquen noves metodologies que apropin públic i pràctiques artístiques; des de l’àmbit educatiu es valora la creativitat com a eina per repensar noves pràctiques educatives què s’adaptin a les noves demandes d’una societat líquida, com diría Zygmunt Bauman, molt diferent a la industrial de finals del XIX, com sir Ken Robinson ens recorda amb el seu discurs a favor de la creativitat per una nova educació.

Del 2003, any en què vaig iniciar la meva trajectòria al Servei Educatiu de la Panera, fins avui, la situació de l’educació artística  ha millorat molt i a tots els nivells: professionalització del sector, creació d’un corpus teòric d’aquest tema (M.Acaso, J.P.Lorente, O.Fontal, R.Huerta, A. Sánchez de Serdio, O. Fontdevila…) més pràctiques de treball de camp en què s’ha investigat nous formats expositius per una major participació del públic i s’han consolidat projectes artístics participatius amb programes d’artistes en residència a instituts i escoles per un costat, per part d’equipaments culturals com ACVIC, CA2M, MNCARS, Matadero Madrid o projectes artístics participatius amb comunitats en risc d’exclusió com Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani, MUSAC (León) o la mateixa Panera on treballo.

panera1Taller de ‘Todo por la Praxis’. Construcció col·lectiva amb persones majors de 60 anys. 2013

Però la problemàtica de fons continua: tots aquests projectes són iniciatives personals de l’equip de mediació o la direcció de l’equipament en qüestió, que creu en l’art com una font de coneixement i de transformació social.

Què passa quan aquestes persones, marxen, o son cessades …?
El problema és que no hi ha una política cultural pública que aposti des de la transversalitat en donar suport a aquests programes de forma permanent i per sobre de les iniciatives personals, com sí passa a l’estat Francès amb un conveni interministerial, de cultura, justicia i educació. A l’Estat Espanyol, no s’ha creat una infraestructura prou poderosa com per garantir la sostenibilitat e investigació de les noves pràctiques en educació artística.

Conscients d’aquestes mancances i de les retallades en els pressupostos de centres i museus, algunes empreses privades han inciat programes de suport com ara Fundacio La Caixa amb la seva convocatòria “Art per la millora social” o La Fundació Banco Santander, o la Fundació Daniela Carasso que estan donant suport a molts programes educatius d’entitats i equipaments culturals públics, potser empesos per un marqueting social o per un interés real en l’impuls de projectes d’emancipació cap a les pràctiques artístiques ja sigui en el rol d’espectador o de participació en la creació.

Des de la Panera, hem buscat construir experiències estètiques transformadores, transgeneracionals i transdisciplinars, avançant a través de l’assaig-error amb propostes arriscades que ens allunyen de l’espai de confort, amb la voluntat de la construcció de vincles entre les pràctiques artístiques i les persones per a què aquestes es converteixin en part de la seva història personal, com un procès de patrimonialització.

Roser Sanjuan i Plana
Llicenciada en Història l’Art i des del 2003 és Responsable dels Serveis Educatius del Centre d’Art la Panera (Lleida), on dissenya els materials educatius i organitza les activitats educatives que s’hi realitzen.

Anuncis

One response to “L’educació i el patrimoni: El arte es para todos pero sólo una élite lo sabe.

  1. L’expressió artística és el llenguatge del poble i forma part de la seva cultura, ajudant a configurar la seva identitat. En conseqüència, l’art és patrimonio de tots i totes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s