Valoració de la visita a la fàbrica Parés

La foneria Casa Parés és un dels darrers testimonis industrials que queden al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Es tracta d’un patrimoni únic que es conserva pràcticament intacte, però que és quasi desconegut i de moment no gaudeix de cap mena de protecció. Per tal de reivindicar-lo i donar-lo a conèixer, el passat 21 d’abril ‘Cafès de Patrimoni’ va fer-hi una visita organitzada conjuntament amb Dani Cortijo, historiador i creador del blog AltresBarcelones, i Jana Pérez, guia oficial. Tot i que ja havíem tancat el debat sobre el patrimoni abandonat i el patrimoni reutilitzat, valia la pena reobrir-lo momentàniament per conèixer un espai únic que creiem que cal ajudar a posar en valor.

Per tal de situar millor el paper de fàbriques com la Casa Parés dins del procés d’industrialització de Barcelona, Cortijo i Pérez van encetar la visita parlant-nos de l’època preindustrial, quan la producció manufacturada estava en mans dels gremis. De fet, un dels trets distintius de la Barcelona medieval i moderna era la força i el poder que tenien els gremis dins l’estructura social i econòmica de la ciutat. Cada ofici que s’hi desenvolupava estava estrictament regulat per la confraria corresponent. Els associats desenvolupaven, a més, un fort sentiment de pertinença al seu gremi, que anteposaven fins i tot a la família. Per poder fer-nos una idea de com era aquesta Barcelona gremial, Jana Pérez i Dani Cortijo ens van descobrir alguns dels vestigis que encara queden a Ciutat Vella. Vam poder veure les seus d’algunes cases gremials, com la dels sabaters ubicada actualment a la plaça de Sant Felip Neri, i les tombes col·lectives que les associacions tenien a la capçalera de la catedral.

Avançada la ruta, Dani Cortijo ens va explicar que els gremis barcelonins van lluitar activament en la defensa de Barcelona durant el setge de Felip V en la Guerra de Successió, i per això quan la ciutat va capitular el rei va reprimir durament aquestes corporacions. Així, la desfeta de 1714 va marcar l’inici del declivi del poder gremial. Amb la industrialització, l’estructura del treball vigent fins aleshores deixava de tenir sentit, amb totes les conseqüències i daltabaixos socials i econòmics que això va suposar. Els nous tallers industrials es van situar inicialment en els baixos de les cases de Ciutat Vella i sovint eren de caràcter familiar, però a mesura que els negocis anaven prosperant i la maquinària creixia en mida i complexitat finalment es van anar traslladant fora de la ciutat antiga, en fàbriques cada vegada més grans. Un dels aspectes que donen valor a la foneria Parés és, justament, el fet de ser un dels pocs exemples conservats in situ de negoci familiar industrial de petites dimensions. La petita fàbrica és un exemple ideal i perfectament conservat del pas intermedi que hi va haver entre el petit taller artesà i la gran indústria.

IMG-20160507-WA0004

Dani Cortijo i José Puerto – Fotografia de Martí Casas

Una vegada resseguida la història dels gremis i posada en context la Casa Parés, Dani Cortijo ens va guiar fins a la petita fàbrica situada al carrer dels Mestres Casals i Martorell, a tocar del Mercat de Santa Caterina. Allí ens va rebre José Puerto, darrer encarregat del negoci i marit de la propietària, Mercè Parés, quarta generació d’una casa fundada l’any 1875. Puerto ens va fer un resum de la història de la foneria i ens va mostrar el taller, que es troba exactament tal com el van deixar el dia que van aturar l’activitat. Vam poder veure els elements principals de la fàbrica, com el forn, on es fonia el plom, o la laminadora, una màquina que data de l’any 1896 i que no consta que s’hagi espatllat mai. Aquest gran aparell era la peça fonamental del negoci, ja que servia per anar aplanant les planxes de plom fins a convertir-les en unes làmines molt fines que constituïen el producte estrella de la casa: el paper de plom folrat d’estany.  La gamma de productes que sortia de Casa Parés era molt variada i va anar evolucionant al llarg de les dècades, en funció dels canvis tecnològics i comercials. A la fàbrica s’hi conserven mostres de gairebé tot el que hi han fabricat i un bon nombre de matrius de molts dels seus productes.

IMG-20160507-WA0003

José Puerto al taller de Casa Parés – Fotografia de Martí Casas

La Casa Parés no és patrimoni abandonat, perquè la família propietària en té cura, però es troba clarament en un moment de transició que serà clau per al seu futur. Si desperta l’interès de les administracions i es pot conservar com a patrimoni industrial, es preservarà l’espai, la maquinària i la història del negoci però caldrà fer-hi remodelacions per adaptar la fàbrica a la normativa. La instal·lació elèctrica, per exemple, data encara del segle XIX. En aquest cas, l’espai seria, d’alguna manera, reutilitzat, perquè passaria d’ús industrial a cultural. Tot i que hi ha museus que s’hi han interessat, de moment aquesta opció no s’ha concretat. Si no s’aconsegueix protegir aquest patrimoni, la Casa Parés s’anirà degradant i a la llarga, tard o d’hora, es perdrà. Tant en un cas com en l’altre, però, l’espai segur que no seguirà com fins ara, i per tant, una part de la seva essència, del seu encant actual, inevitablement desapareixerà. Potser per això, els assistents a la visita van fer llargues passejades per la foneria, observant tots els racons i fent moltes fotos. Volien gaudir de l’ambient especial que encara es respira al local, que en molts moments sembla una finestra màgica oberta al passat.

Volem agrair a Dani Cortijo i Jana Pérez la seva predisposició a fer de guies i coorganitzar aquesta visita i donem molt especialment les gràcies a la família Puerto Parés per obrir-nos desinteressadament les portes de la seva fàbrica.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/la-foneria-casa-pares-130-anys-dhistoria/video/5572967/

IMG-20160507-WA0002

Assistents al Cafè de Patrimoni – Fotografia de Martí Casas

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s