Patrimoni immaterial: ‘Patrimoni cultural immaterial i arxius digitals’, per Santi Lopera

Interlock MCLS Digitization Tour
Interlock MCLS Digitalison
Font: bert_m_b

Davant la cada cop més freqüent digitalització dels arxius i la conversió dels documents en zeros i uns que viatgen a gran velocitat pel ciberespai algú podria preguntar-se si aquests nous arxius digitals es poden considerar patrimoni immaterial. En aquest text intentaré donar de forma breu la meva visió de la qüestió.

Per un costat, tot i que la definició de patrimoni immaterial (que ja s’ha aportat en aquest bloc) dóna la impressió d’una certa vaguetat, sí sembla clar que apunta cap a manifestacions culturals arrelades en la tradició i recolzades per grups humans. Aquí el terme clau és el de cultura, la definició del terme i les diferents accepcions que existeixen, però no hi entrarem perquè aquesta qüestió donaria per obrir altre debat. Només direm que des d’un punt de vista arxivístic els documents neixen amb un valor primari que respon a la finalitat per la qual han sigut creats (valor administratiu, valor jurídic, valor probatori) i que durant el seu cicle de vida acostumen a perdre i poden (o no) adquirir un valor secundari que aconselli la seva conservació (valor històric, valor cultural). Per tant, només una petita part dels documents que es generen arriben a assolir un valor cultural, que ha de ser avaluat i reconegut en cada moment històric i en cada societat, donat que no són qüestions permanents i els criteris evolucionen amb el temps. A Catalunya l’organisme responsable d’aquesta tasca és la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental. A tall d’exemple podem dir que la carta que Alfons el Magnànim va escriure a la seva dona el 9 de desembre de 1447 i que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó avui dia té un indubtable valor històric i cultural (valor secundari), però no es va crear amb aquesta finalitat sinó amb la de despatxar els assumptes diaris del rei (valor primari).

Per altre costat, pel que fa referència a la suposada immaterialitat dels arxius digitals podem dir que aquesta només és aparent. Els documents digitals (ja siguin nascuts digitals o bé siguin digitalitzacions de documents en paper) ocupen un espai físic real. Sovint diversos espais físics remots uns respecte dels altres, ja sigui perquè el document està replicat en més d’un servidor (com seria el cas del núvol, per exemple) o perquè són bases de dades (conjunt estructurat de dades) que aglutinen informació conservada en diferents espais. Més enllà de la representació que ens doni la pantalla en què visualitzem el document, aquest és una cadena de bits codificada sobre un suport físic1. Existeix tota una especialització professional que estudia aquest camp, els digital forensics o forenses digitals.

L’arxivística és una ciència amb un corpus teòric, una metodologia i una praxis pròpies i no una manifestació cultural. Donem un cop d’ull a la definició de document que dóna la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC):

“És la informació enregistrada, amb independència de les seves característiques físiques i intel·lectuals, produïda o rebuda i conservada per una organització o una persona en el desenvolupament de les seves activitats.”

No existeixen diferències teòriques entre document en paper, en pergamí, en cinta magnètica o en format digital. Cada format requereix d’unes específiques mesures de conservació i tractament, però el document ho és “amb independència de les seves característiques físiques i intel·lectuals”.

Per tant els repositoris digitals que contenen documents d’arxiu hauran de considerar en tot cas pertanyents a la categoria de patrimoni documental, un concepte definit en el nostre corpus jurídic que potser en altre moment tinguem ocasió de tractar.

 

Santi Lopera
Llicenciat en Història i Màster en Arxivística i Gestió de Documents per l’ESAGED. Actualment treballa a l’arxiu central del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i és membre del Consell de Redacció del Butlletí de l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya.
@Santi_Lopera2

Anuncis

2 responses to “Patrimoni immaterial: ‘Patrimoni cultural immaterial i arxius digitals’, per Santi Lopera

  1. Retroenllaç: VALORACIÓ DE LA VISITA AL MUSEU DE LA PESCA I A L’ESPAI DEL PEIX | Cafès de patrimoni·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s